|
|
|
|
 |
|
|
 |
L'olivera (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre.
Pot viure molts anys i pot arribar als 8-10 m d'alçada.
|
|
|
|
|
 |
|
|
 |
El tronc és gruixut i es va recargolant a mesura que envelleix; l'escorça és llisa quan l'arbre és jove i amb el temps es va tornant més rugosa. |
|
|
|
|
 |
|
|
 |
Les fulles són simples, amb el pecíol curt, el marge sencer i en forma de llança; fan 3-9 cm de longitud i 1-2 cm d'amplada. |
|
|
|
|
 |
Són de color verd grisós per l'anvers i platejat pel revers. |
|
|
|
|
 |
|
|
 |
Floreix durant els mesos de maig i juny.
les flors són petites, blanques i formen ramells.
(Imatge d'internet) |
|
|
|
|
 |
|
|
|
El fruit (oliva) és una drupa de color verdós que va canviant a negre quan madura.
|
|
|
|
|
 |
|
|
 |
L'olivera es considerat un arbre sagrat per moltes cultures, principalment en la mitologia grega i romana. Simbolitzava la pau i la victòria.
Segons Plutarc, els morts es recobrien amb branques d'olivera .
A la Grècia clàssica els guanyadors dels jocs olímpics rebien corones d'olivera.
(Imatge d'internet) |
|
|
|
|
 |
El seu fruit es cull a finals de la tardor i a començament de l'hivern si es vol destinar a la producció d'oli.
Si es vol menjar com a fruit es cull abans, quan encara és verda; llavors s'adoba amb herbes, aigua i sal i es deixa macerar durant un temps.
|
|
|
|
|