Els maquis van ser homes amb una sólida consciència política i social que es van negar a considerar-se vençuts després de perdre la guerra civil provocada per la sublevació militar del general Franco. La majoria dels maquis catalans van ser antics militants anarcosindicalistes que ja van participar en els seus pobles i ciutats a defensar la legalitat republicana en contra del feixisme.
Molts d'ells, fugits a França, van lluitar també amb la resistència francesa contra l'exèrcit nazi alemany d'on els va venir el nom de maquisard o maquis que s'utilitzà com a sinònim de guerriller.
Refugiats a França i bons coneixedors del territori sabotejaren i atacaren fins els anys cinquanta les forces repressives del règim franquista esperant, inútilment, que una revolta popular acabés definitivament amb la dictadura.
Dos dels més destacats maquis catalans van ser:

Marcel.lí Massana i Vancell (1918-1981) conegut també per "Panxo". Nascut a Berga, Va fer d'esmolet, futbolista, i manyà. Militant de la CNT, quan comença la guerra civil encara no té divuit anys i s'allista a la columna Tierra i Libertad per lluitar contra el feixisme. Fet presoner passa uns anys a les presons franquistes. Després d'uns anys fent de contrabandista, per conèixer els camins de muntanya, s'integra de ple la lluita guerrillera. Dotat d'una notable fortalesa física i gran qualitat humana durant força anys porta de corcoll la guàrdia civil i es converteix en una figura molt popular, sobretot al Berguedà. Cansat i decebut el 1951 abandona la lluita armada i fixa la seva residència a França.

Ramon Vila i Capdevila (1908-1963) conegut per molts sobrenoms, "Maroto" "Pasos Largos" "Jabalí" "Caracremada". Nascut a Peguera, Berguedà. Fou pagès, boxador i miner, militant anarcosindicalista i poeta ocasional, lector impenitent i afeccionat a les matemàtiques, es va convertir sense proposar-s'ho en el darrer resistent rural contra el règim feixista del general Franco. Senzill i discret, poc amic de fanfarronejar i fer-se veure, fou essencialment un home d'acció. Antimilitarista convençut, arribà a rebutjar la Legió d'Honor que li va concedir el Govern francès, per la seva decidida lluita a la resistència francesa on va ser conegut per "capità Raymond".

Ambdós van protagonitzar alguns episodis de la lluita guerrillera en terres de la comarca del Bages. En el municipi de Rocafort i Vilumara, mercès a l'amistat que els unia amb els seus masovers, hi tenien dues masies "amigues" (Can Flequer i Casasaies) i que els van servir de refugi i suport logístic fins que a finals de 1949 van haver de ser abandonades.

Els maquis a can Flequer

Els maquis a Casasaies

ELS MAQUIS