L'OU
MÀGIC
Vet aquí
que una vegada jo anava caminant per un bosc ple d'arbres
altíssims que gairebé no deixaven passar
la llum del sol.
De sobte entre les herbes vaig veure un preciós
ou de color blau turquesa, de la mida d'una pilota de
futbol. Aquell ou era un ou màgic! ...
|
...
L'ou era molt gran, com un hipopòtam.
No era tan gran, però jo vaig saber que hi havia
un ou molt gran perquè m'ho va dir un amic meu a
l'escola.
I quan vaig sortir de l'escola vaig sortir corrents cap
al bosc, vaig anar a veure l'ou tan gran que em va dir el
meu amic i quan vaig arribar al bosc i el vaig veure em
vaig quedar al·lucinat del gran que era.
Quan l'estava mirant es va trencar i vaig veure el dinosaure
rex i va treure foc per la boca i em vaig cremar.
Vaig trucar a la policia i el van agafar i això era
el misteri del l'ou màgic i vaig ser el descobridor
del l'ou.
Conte contat conte acabat.
Alberto
Gómez
|
...
I vaig
dir:
- Que bonic és aquest ou, mai he vist un ou de color
blau. Ja sé, potser és un ou de joguina.
El vaig agafar però no era de joguina.
Jo em pensava que era d'un ocell però no coneixia
cap ocell que tingués l'ou de color blau.
- Tinc una idea.
El vaig trencar i hi havia molta màgia.
Fran
Guerrero
|
...
Jo vaig
agafar l'ou màgic i es va despertar i l'ou màgic
em va donar poders màgics i també era molt
fort.
I ell i jo van ser amics.
I els poders eren fantàstics.
Amb aquells poders jo podia volar sense capa màgica.
I me'l vaig emportar al meu laboratori secret.
Iván
Fernández
|
...
A poc
a poc l'ou es trencava i va sortir un bonic animal molt
estrany.
El vaig agafar i en va xuclar molt i em va deixar tota la
mà xuclada.
Jo me'n vaig anar corrents cap a la meva cabana i em va
perseguir, em va agafar el peu i em va mossegar.
Laura
Hernández
|
...
Era un
ou màgic i sortia un animal sagrat i jo el vaig veure
com sortia i vaig emportar-me'l a casa i era molt bonic
i es va escapar i el vaig perseguir i el vaig agafar.
Luz
Karime
|
...
Era una princeseta que era petitona i ningú sabia
que era una princeseta.
Va passar un príncep blau i l'ou va trencar-se i
va néixer una princesa.
El príncep va enamorar-se i va anar al castell i
va anar a casar-se i va tenir una filla i va ser molt feliç.
Virginia
Ruíz
|
...
Jo estava passejant, vaig agafar l'ou màgic i l'ou
es va trencar i va sortir un petit mag amb vareta màgica.
I vam arribar a casa meva i vam ser molts amics i vam ser
feliços.
Crístian
López
|
...
Estava a punt de trencar-se, jo estava al costat per veure
el que tenia a dins.
Al final es va trencar.
Era un petit ocellet blauet com l'ou.
El petit ocellet era màgic. Perquè parlava
com nosaltres.
A les 2 setmanes ja sabia volar, feia com un camí
de purpurina i era molt bonic i em va dir:
- Puja amb mi.
- No puc volar com tu
- Posa't sota meu i et posaré purpurina, ja veuràs
com podràs volar.
Em vaig posar sota i vaig volar.
Conte contat, conte acabat
Raquel
Pacheco
|
...
Era l'ou de la princesa.
Van passar 2 setmanes i l'ou es va trencar.
Era un drac petitó que era igual que el palmell de
la meva mà. I mira que el meu palmell és petit.
Jo el vaig agafar i jo no sabia que era màgic.
I quan el vaig agafar li va sortir foc de coloraines.
I em vaig espantar perquè també parlava.
I també em vaig espantar perquè era de color
blauet.
Però jo com mai creia en els dracs el vaig agafar
i me'l vaig portar a casa meva i el vaig estar mirant una
hora.
Lorena
Carmona
|
...
I el nen es va preguntar:
- Que és aquest ou blau?
I va agafar l'ou màgic i se'l va emportar a la seva
casa i quan va tornar a casa la mare estava al sofà
adormida i somniava que estava al món dels dibuixos
i el seu fill li va ensenyar l'ou i es va obrir l'ou i era
un cavall màgic.
Francisco
Arapiles
|
...
I jo vaig agafar l'ou màgic i de sobte es va obrir
i va sortir un ocell molt bonic.
Jo vaig agafar l'ocell i me'l vaig emportar a casa meva
i li vaig parlar i ell em va parlar i resulta que ell era
màgic i de tant que vam parlar ens vam fer amics.
Quan va arribar la mare em va dir que on havia agafat aquest
ocell tan lleig.
- Mare, l'he agafat al bosc. Mare, és màgic.
Va dir la mare que si donava bona sort que em podia quedar
l'ocell màgic.
Al dia següent vaig portar l'ocell al col·legi
i als meus amics els va agradar molt i després me'l
vaig emportar a casa meva i la meva mare em va preguntar
si havia agradat als meus companys i jo que em dic Jéssica
li vaig dir que sí.
Conte contat conte acabat.
Jéssica
Ruz
|