Contes
de 4t B
|
BLANCANIEVES
Érase una
vez una princesa a quien su madrastra le obligaba a hacer
las faenas de la casa.
La madrastra tenía un espejo mágico.
Un día le preguntó:
- Espejito, espejito, ¿quién es la más
hermosa de este reino?
El espejo le dijo:
- Blancanieves tiene el cabello negro y es muy hermosa.
Entonces la madrastra le ordenó a un criado que se
la llevara al bosque y la matara y para muestra que le trajera
su corazón.
Se la llevó al bosque y no se atrevía a matarla,
así que le dijo que corriera hacia el bosque.
La muchacha encontró una casita y se echó a
dormir. Después llegaron los 7 enanitos.
Cuando llegaron y vieron a la princesa se quedaron parados.
Cuando se despertó y vio a los 7 enanitos se pegó
un susto de muerte.
A la mañana siguiente Blancanieves les dio un beso
a cada uno. Ellos le dijeron que no le abriera la puerta a
nadie. Pero de pronto picaron a la puerta; era una vieja anciana.
Blancanieves le abrió y la anciana le dio una manzana
para que se la comiera.
La muchacha se desmayó. Cuando llegaron los 7 enanitos
la enterraron en un ataúd de cristal; pero de pronto
apareció un príncipe y le dio un beso.
Blancanieves se despertó y vivieron felices para siempre.
Sandra
García
|
EL
CONILL I LA TORTUGA
Hi havia una vegada
una tortuga que va passar pel costat d' un conill i aquest
cada vegada que ella passava es reia de la tortuga.
Un dia la tortuga va dir:
- I si féssim una cursa?
El conill va riure i va dir:
- Sí, perquè guanyaré jo.
I la cursa va ser molt llarga; però el conill no va
tenir raó i a la fi va guanyar la tortuga.
Saray
|
EL
DRAC
En una illa molt
bonica hi vivia un drac molt tranquil.
Només tenia un problema: era que estava molt sol; com
a amics només tenia a un elefant, a un mico i una gavina.
No tenia a ningú igual que ell.
Un matí molt d'hora el drac va sortir del seu cau i
va anar corrents a la terra del volcà. Allà
va veure a molts dracs i també hi havia la mare drac,
el pare drac i el germà drac.
Des de llavors el drac de la nostra historia va viure feliç.
Axel
|
EL
GUSANO FEO
Había una
vez un gusano al que le decían feo y él se lo
creía.
Un día decidieron gastarle una broma: ir todos a decirle
feo.
Él se creía que se lo decían de verdad,
pero no era así, porque él era muy guapo.
Un día la madre del gusano se enteró de todo
lo que le pasaba y ella también decidió gastarle
la broma de decirle feo.
Cuando vino la madre le dijo:
- Gusano, vete de aquí.
El gusano llorando se fue. Entonces su madre fue a buscarle
y le dijo:
- No llores, es sólo una broma. Los demás también
te lo dicen de broma.
De esta manera el gusano y su madre vivieron felices y comieron
perdices.
Ana
|
EL
GOS I LA NENA
Hi havia una vegada
una nena que estava mol trista perquè volia un gos
i la mare li va dir que no perquè embrutaba tot el
terra de pèls i el sofà tot brut, també
de pèls.
Un dia la nena va anar al parc i estava molt sola fins que
va veure un gos i la nena li va dir a la mare:
- Ens el podem quedar?
La mare
li va dir que no.
Al dia següent es va trobar un gatet blanc i li va dir
a la mare:
- Ens el podem quedar? Per favor, mare!
La mare li va dir que sí i la nena es va posar molt
contenta i va ser molt feliç.
Laura
|
EL
NADAL
El Nadal és
una tradició molt maca, perquè està plena
de regals i felicitat.
Com ja sabem cada any venen el Pare Nöel i els Reis Mags
i ens porten molts regals.
Sempre ens porten els regals que volem, però a vegades
ens porten coses que no els hem demanat. Per què, us
preguntareu alguns? Doncs és perquè com no en
tenen alguns us en donen uns altres.
També està la família que adorna els
arbres i la casa; desprès anem a dormir i esperem al
Pare Noel o als Reis Mags.
Azahara
Domínguez
|
EL
PETIT CAMINADOR
Hi havia una vegada
un petit nen al que li agradava caminar.
Però com que era petit, li feia por de caminar i la
seva mare li va dir:
- Per què no surts a passejar?
I el nen li va dir que no sortia perquè li donava por.
Joaquim
|
EL
PIRATA I LA BRUIXA
Una vegada hi
havia un pirata que sempre anava a navegar i navegar fins
que un dia va veure una illa.
Molt sorprès hi va entrar per veure que hi havia, però
no hi havia res.
De sobte va veure una bruixa i li va dir:
- Què vols?
- Jo vull un tresor.
- Doncs lluita amb el Deti.
- Qui és el Deti?
- Doncs un monstre.
- Molt bé, vull lluitar amb el Deti.
El monstre corre, el pirata treu l'espasa i li dona al Deti
que cau. La bruixa s'empipa i fa un encanteri, però
la bruixa es converteix en una granota i el pirata crida:
- El meu tresor!!!
Adrià
|
EL
PERRO Y EL GATO
Había una
vez un perro que se llamaba Ton. Un día Ton iba paseando
y vio a un gato feo, gordo, negro y peludo. Ton se acercó
y le pregunto:
- ¿Cómo te llamas?
El gato le
contestó lleno de miedo:
- Tuister.
El perro dijo:
- Yo, Ton.
Tuister que ya no podía más del miedo se fue
corriendo. Ton se quedo solo.
Al día siguiente le vio y le dijo:
- ¿Por qué te fuiste ayer?
- Porque tenia miedo.
Entonces le dijo:
- Si yo solo quería ser tu amigo.
Entonces Tuister dijo:
- Pues seamos amigos.
Y fueron amigos.
Tamara
|
EL
VAMPIRO
Había una
vez un niño llamado Max y un día le pasó
una cosa.
Mientras Max estava durmiendo un vampiro entró y le
mordió. Max se convirtió en un vampiro.
El vampiro que le mordió se llamaba Rex y como no tenía
alimento le chupó la sangre a Max.
Como aún tenía hambre se fue a un rebaño
de vacas y Rex les mordió y chupó toda la sangre
a las vacas.
Max se despertó y se divirtieron mucho.
Sergio
|
LA
BELLA Y LA BESTIA
Había una
vez una joven llamada Bella. Todos la llamaban Bella porque
era muy bella.
Un día Bella vio un castillo. Ella se pensaba que no
vivía nadie hasta que un día Bella se paró
y picó a la puerta. Bella estaba sola, no tenia padres
y no tenia hogar. Entonces se abrió la puerta y como
no vio a nadie entró y dijo:
- Si aquí no vive nadie, me quedare aquí a vivir.
Bella subió al piso de amiba y vio como se movía
un candelabro con sus velas encendidas; corriendo Bella lo
siguió y le llevó a una puerta secreta. Se asomó
a la puerta y miró. Había una cafetera moviendose
con sus tacitas pequeñas y un reloj hablando.
Bella se asustó. Además de eso también
vio un sillón. En él estaba una bestia a la
que una bruja le hizo un hechizo y que en realidad era un
príncipe.
La bestia se giró y vio a Bella. Bella atemorizada
se fue.
Eentonces Bella se puso a hablar con los amigos de la bestia.
La bestia furiosa se enamoró de Bella, se casaron,
fueron felices y comieron perdices.
Sandra
Sáez
|
LA
SERP ENCANTADA
Hi havia una vegada
uns nois que feien un experiment amb una serp amb productes
radioactius.
Aleshores la serp es va convertir en una serp màgica
i gegant de quatre metres d'alçada i de dos metres
de gruix.
Va anar a un poblet de 100 habitants i ho va destruït
tot. Se'n va anar i ningú més va veure aquesta
bèstia.
Toni
|
LAS
NIÑAS LLORONAS DEL PAÍS
Había una
vez un grupo de niñas que eran pobres y su mamá
se llamaba Sonia.
Ellas querían celebrar su cumpleaños pero no
tenian dinero.
Entonces se echaban a llorar cada dos por tres y siempre lloraban.
Lloraban y lloraban y un día su abuela celebró
su cunpleaños.
Ellas se pusieron contentas y recogieron sus regalos correspondientes.
La mayor se llamaba
Arantxa y su hermana se llamaba Joana.
Elisabeth
|
PERROS
EN EL ESPACIO
Había una
vez un montón de cachorros que los compraron en una
tienda de animales.
Como los querían mandar en un cohete a la luna los
entrenaron mucho en un gimnasio de perros con rampas, pelotas,
pesas para perros, todo lo que había allí era
para perros.
El criador se llamaba Jaime, el que les daba de comer se llamaba
Adrian, los que les hacían el dormitorio se llamaban
Dani y David, quien los domesticaba se llamaban Eric, Luis,
Aran, Alfonso y Pedro.
Los perritos se llamaban Roni, Glotón, Rasqui y Enri.
Eran cuatro perritos, cada día entrenaban mucho.
Pasó un mes, dos meses, tres, cuatro y a los dos años
iban a mandarlos y los mandaron al espacio i allí estuvieron
meses y años.
Rubén
|
PETER
PAN
Había una
vez un niño que se llama Peter Pan y nunca quería
ser mayor.
Cuando quería ir al mundo real, iba a la primera casa,
iba de cuclillas para que no se despertasen pero los hermanos
se despertaron y Peter Pan hizo una cosa con los dedos y se
lo puso en los labios
Y ellos se quedaron mudos.
- ¿Queréis venir conmigo? -dijo Peter Pan.
Ellos preguntaron:
- ¿A dónde?
- Al país del "nunca jamás".
- ¿Dónde está éso?
- Fuera de este mundo -dijo Peter Pan.
- Éso es muy difícil -dijeron los hermanos.
Y se fueron al país del "nunca jamás".
Juan
Antonio
|