Vam
seguir caminant i de cop en Wualik va tocar una cosa molt
dura i gran; no era una paret, era una altra cosa fastigosa.
En Wualik va notar que li queia un líquid espès
que era molt fastigós, com una mena de bava. Aquell
líquid el va mullar tot.
Tots estàvem distrets amb el que li havia passat a
en Wualik.
En Sulk va trobar una teia i la va agafar.
La va encendre i vam veure que aquella cosa dura i gran era
un gegant i espantós ogre que va agafar en Sulk i se'l
va emportar.
En Sulk va cridar i cridar, però va desaparèixer
en un tres i no res per un altre passadís.
Érem en una part del túnel on hi havia diferents
passadissos.
|