 Mentre
parlàvem anàvem mirant entre les fulles; pensàvem
que l'ogre ens podia seguir.
De cop vam veure que l'ogre sortia de la cova bramant i movent
els braços. Va fer uns passos, es va deturar i es va
tapar els ulls. No suportava la llum del dia.
Va girar cua i va tornar a entrar dins la cova.
Per fi havia passat el perill.
L'endemà vam anar a veure com era la selva.
Vam explorar una bona zona fins a trobar uns grans barrancs.
Per travessar-los hi havia dos ponts.
Vam agafar el pont de la dreta. Per sota hi passava un riu
que semblava profund.
En Sulk anava el primer, després en Wualik, la bruixa
i el mico; l'últim era jo.
Calia passar fent equilibris.
Entre tots pesàvem massa i el pont es va trencar.
No van funcionar els poders màgics de ningú.
|
