Part central:
Un dia, després de dinar, jugant al pati de l'escola, dos alumnes van proposar un nou joc: l'àbac humà.

Els nens van ser dividits en grups que representaven les boles de l’àbac corresponents a les unitats, les desenes, les centenes, mentre que unes línies traçades a terra representaven els pals de l’àbac.

La mestra va dir alguns nombres i els nens, depenent del seu valor simbòlic, es col·locaven en les línies traçades a terra per fer el nombre anomenat.

En altres moments del joc, la mestra col·locava un grup de nens a l’àbac i els altres havien de reconèixer la quantitat representada.

De vegades la mestra donava la indicació de sumar una quantitat a una altra per tal d'ajudar-los a adonar-se que era necessari bescanviar la posició d’alguns nens quan quedaven més de 9 sobre una mateixa línia. Per exemple: quan a partir de la quantitat "129" va demanar que afegissin una unitat, un nen del grup de les unitats va córrer per posar-se amb els altres nou nens "unitat" que estaven representant el nombre 129. Els nens es van adonar que eren deu i van dir: "Estem molt estrets aquí". Així, deu nens “unitat” van deixar l’àbac i un nen "desena" es va afegir en la línia corresponent.

Poc després, els nens van prendre el lloc de la mestra per donar instruccions als seus companys amb el repte de proposar-los situacions que exigissin bescanvis.

Després d’haver estat jugant una estona, era perfectament clar per a tots els alumnes el significat del valor, de la posició i dels bescanvis en el context de l'àbac i que un mateix alumne era capaç de jugar en diferents funcions sense cometre errors, adaptant el seu paper d'acord amb la seva posició personal sobre l'àbac dibuixat a terra.