EDITORIAL
L'OCELL NEGRE
Ocell negre, mal senyal,
ales de plom, i el cap enrere,
abans era blanc, ben blanc 
ara és trist i negre.
                                         Ai, ai, el vent s'esguerra!
Tot volant troba la mort
tot volant ai! Troba la guerra
l'aire, abans llum i claror
ara és brut i negre.
                                         Ai, ai, la mort de la Terra!
Canta ocell, si pots cantar
vola amunt, ales esteses
cap a un cel blau, net i clar 
sense taques negres.  
                                         Mai més mort ni guerra!
Autor: Emili Teixidor.

Aquesta és la lletra d'una de les cançons que es cantaran en una trobada musical en la que participarà la nostra escola i que es realitzarà a l'Auditori de Música de Barcelona.
És un text que pensem, serveix per a reflexionar i ens recorda el moment social que estem vivint.
Som conscients d'aquesta realitat en la que estem immersos?
Si som conscients.
Som conscients de la nostra impotència davant de certes actituds que han generat un conflicte per l'ànsia de construir-destruir un món?
Sí, som conscients.
No és això  el que vol la gran majoria de la gent!.
Cantem doncs, tots plegats, com l'ocell negre, i per damunt de la contaminació global que ens envolta, el final d'aquesta cançó.
 
 

Sumari