Hi havia una vegada un drac que es deia Xeron. En Xeron, al contrari de molts dracs, era molt bo. Enlloc de menjar-se la gent els divertia traient roses per la boca. En Xeron era un gran viatger i li agradava molt conèixer altres cultures. Un dia, en un dels seus viatges va arribar a un poble molt trist que es deia Tristalandia. La gent d’aquest poble estava sempre molt trista i, es passaven tot el dia mirant la tele i no sabien ni què miraven.
El drac, al veure aquest poble tan trist va dir: - oi mare!, aquí tindré feina suficient per poder jubilar-me.
En Xeron, com havia viatjat molt havia après a pensar abans de començar a ajudar. El primer que va fer és preguntar a la gent del poble.
Els homes i les dones del poble en veure en Xeron es van espantar molt i van començar a córrer: - ei, que passa aquí!, perquè correu, si jo sóc bo i m’agrada fer riure a la gent, mireu, mireu que faig!-
En aquell moment en Xeron va obrir la boca i van sortir roses volant. La gent va riure per primera vegada, i li van explicar perquè estaven tan tristos: - hi ha un drac dolent que s’emporta els nostres fills per la nit i no ens adonem fins al matí quan ens aixequem. Ens trobem els llits dels nostres fills buits i els busquem per tot arreu- Van dir molt preocupats.
- heu anat a buscar la cova d’aquest drac?, potser hi són allà- va dir el drac.
- No, perquè tenim por de que se’ns mengi- va dir una dona
- D’acord, he decidit que vigilaré les cases per la nit- va dir en Xeron
Es va fer de nit i va venir el drac dolent. El drac va entrar en una casa, però en Xeron estava amagat i li havia parat una trampa amb canyes de bambú i gespa. Va fer un forat a sota perquè caigués a dins. Aquesta trampa l’havia après del seu avi Atori en un dels seus viatges a la Xina. El drac va caure a la trampa i en Xeron i tota la gent del poble es van apropar a mirar pel forat i van veure que al drac li queien uns cabells daurats i platejats pels costats. En Xeron en veure que era una dragona se li van posar els ulls de cor i li va dir tot nerviós: cococom ett ett dius!
La dragona va mirar en Xeron i va dir: - em dic Xena, perquè m’has posat una trampa? Que t’has cregut ?
- i tu què? Per què agafes els fills de la gent, que no tens fills tu? Li va dir en Xeron
- Com vols que tingui fills si no hi ha cap drac ?
- I que sóc jo, tens davant teu un drac ben plantat.
Al cap d’un temps es van casar i van tenir molts dragonets i dragonetes que enlloc de treure flors treien llibres per tots els nens del poble.
I aquest conte s’ha acabat i per la xemeneia s’ha escapat.
