A nosaltres el món on vivim no ens agrada massa. Voldríem que fos més tranquil i per això hem de saber viure tots junts i així podem aportar els nostres costums i tota la bona voluntat possible.
Enyoren les festes i tradicions dels seus pobles. Molts van venir petits i recorden el que els van explicar els seus pares.
Per exemple per Nadal a Bolívia, tal com ens diuen l’Abdel i la Marializa, es fa arròs amb pollastre i dolços molt bons, encara que una mica embafadors.
Celebren la festa d’una manera molt semblant a la nostra. També els jocs són similars als dels nostres nens/es.
A l’Equador segons el Jefferson i l’Andy les festes són també similars a les nostres.
El menjar típic d’allà també per Nadal és el paó, el porc i la gallina. A les escoles regalen als nens i nenes galetes, caramels i una joguina a cadascun. La celebració religiosa també és igual que la nostra.
L'Artak, que és d'Armènia, ens diu que allà el menjar és molt similar al nostre, i que té uns noms ben originals: tolma (carn embolicada), boix (sopa de verdures), sapas (sopa de tomàquet), mix (carn), yexic (pollastre) i panir (formatge).
També ens explica que la nit de Cap d'Any no es menja raïm sinó que es brinda amb cava.
Ens hem centrat en les festes del cicle nadalenc perquè sembla que són les que ens inspiren pau, solidaritat i convivència. No podem ser enemics, ni diferents per raons de color, cultura, manera de pensar i llengües.
Cal que la pau estigui al món i així no hi haurà guerres mai més. Hem de compartir totes les coses bones que tenim .
Tots els països tenen els seus costums i característiques, i tots som iguals.
Podem aprofitar aquest any del “Fòrum de les cultures” per conèixer i veure les diferents maneres de pensar, fer ,conviure i sobretot ,treballar units per la pau.
