HISTÒRIA INVENTADA
DE D’ÍLAD 4t A
Vet aquí que una vegada hi havia un nen petit que semblava estar boig perquè somiava coses molt estranyes i volia fer-les realitat. La seva família li deia que en lloc de fer-les realitat, les dibuixés. I així va ser com va començar a pintar. Un dia va somiar que al jardí de casa seva creixien pilotes i globus. I ho va dibuixar. Un altre dia, que els seus pares dormien estirats sobre un elefant i també ho va dibuixar.
Quan es va fer una mica més gran, va voler ser molt admirat. Per cridar l’atenció portava a l’escola una motxilla de quatre metres. Tothom es girava per veure’l quan passava. I així era feliç.
A més, cada dia dibuixava més bé i els seus companys l’admiraven. Aquell noi, que es deia Ílad, tenia molts amics. Un d’ells, una vegada, li va trucar per telèfon, li va explicar un somni que havia tingut i li va demanar que pintés el seu somni. Quan li va fer, va veure que era un pintor molt bo.
L’Ílad estava fart de què ningú li pagués. Volia tenir diners per comprar-se coses i quan feia una de les seves obres deia:
- Vull que em pagueu!
Però els seus amics no li feien cas. La gent desconeguda tampoc li volia pagar perquè deien que a un nen no se li han de pagar diners. Un dia va arribar a casa i els seus pares li van preguntar si havia venut alguna de les seves obres. L’Ílad va dir que no, que ningú li havia volgut pagar i que així no tindria mai diners per comprar un cotxe teledirigit molt bonic que havia vist en una tenda. La seva mare li va dir que al dia següent li acompanyaria. Aquell dia, gràcies a la seva mare, va vendre molts dels seus dibuixos. Quan l’Ílad va comprar el cotxe teledirigit li va donar les gràcies a la seva mare i en agraïment li va regalar el millor dels seus quadres.
Al final els quadres d’aquell noi tan imaginatiu els van posar en una galeria d’art. I de gran va ser un dels millors pintors del món i de tota la galàxia.
Vet aquí que una vegada hi havia un nen petit que semblava estar boig perquè somiava coses molt estranyes i volia fer-les realitat. La seva família li deia que en lloc de fer-les realitat, les dibuixés. I així va ser com va començar a pintar. Un dia va somiar que al jardí de casa seva creixien pilotes i globus. I ho va dibuixar. Un altre dia, que els seus pares dormien estirats sobre un elefant i també ho va dibuixar.
Quan es va fer una mica més gran, va voler ser molt admirat. Per cridar l’atenció portava a l’escola una motxilla de quatre metres. Tothom es girava per veure’l quan passava. I així era feliç.
A més, cada dia dibuixava més bé i els seus companys l’admiraven. Aquell noi, que es deia Ílad, tenia molts amics. Un d’ells, una vegada, li va trucar per telèfon, li va explicar un somni que havia tingut i li va demanar que pintés el seu somni. Quan li va fer, va veure que era un pintor molt bo.
L’Ílad estava fart de què ningú li pagués. Volia tenir diners per comprar-se coses i quan feia una de les seves obres deia:
- Vull que em pagueu!
Però els seus amics no li feien cas. La gent desconeguda tampoc li volia pagar perquè deien que a un nen no se li han de pagar diners. Un dia va arribar a casa i els seus pares li van preguntar si havia venut alguna de les seves obres. L’Ílad va dir que no, que ningú li havia volgut pagar i que així no tindria mai diners per comprar un cotxe teledirigit molt bonic que havia vist en una tenda. La seva mare li va dir que al dia següent li acompanyaria. Aquell dia, gràcies a la seva mare, va vendre molts dels seus dibuixos. Quan l’Ílad va comprar el cotxe teledirigit li va donar les gràcies a la seva mare i en agraïment li va regalar el millor dels seus quadres.
Al final els quadres d’aquell noi tan imaginatiu els van posar en una galeria d’art. I de gran va ser un dels millors pintors del món i de tota la galàxia.
