3rA. La primera acampada
| Una vegada en un bosc van acampar quatre
nens. Dues nenes i dos nens. Les nenes, una es deia Núria i l’altra
Laia. Els nens eren en Pol, el petit, i l’Albert, el gran. Aquests nens
eren cosins, i a més a més amics. Va ser la primera vegada
que sortien d’acampada.
Quan van acabar de muntar la tenda, els nens de seguida agafen els estris de pescar, i el nen gran diu: - Ens hem d’afanyar si volem menjar. - Entre tots dos pescarem un bon grapat de peixos -li respon el petit- L’Albert segueix parlant –Avui pescaré tants de peixos que no hi cabran a la cistella. - Jo sóc petit però puc pescar tan de peixos com tu –diu en Pol. - Això ja ho veurem –li contesta l’Albert. Els nens es van cap a les vores del llac. L’aire de primavera porta perfums de flors i la Laia diu: - Estic pensant que m’aniré al bosc a collir un ramet de flors. - Jo em quedaré a arreglar-ho tot i a parar taula. Després de preparar-ho tot, la Núria va corrents cap al llac. - Ei, nois! Ja sóc aquí i us porto la paella per cuinar el que hàgiu pescat –va dir la Núria. En Pol li contesta –Jo t’ho diré......Nosaltres..... Interrumpeix l’Albert –No hem pescat res de res ! Això és la veritat ! Els nens fan una trista riallada. La Núria que coneix prou bé els cosins, per això ha tingut la bona pensada d’omplir la seva motxilla de provisions per si de cas.... i amb un to de veu irònic va traient unes verdures a poc a poc i les va posant a sobre l’herba. Mentre diu: -Tot és! Jo he pescat un enciam, un pebrot, un cogombre, una pastanaga, una ceba, un tomàquet i amb tot això farem una bona amanida, i li fiquem a sobre una llauna de tonyina. Què en voleu? Bones ! boníssimes ! Què has portat per beure ! “Coca Cola” també? – diu l’Albert. La Núria és un tresor – respon en Pol. Els quatre cosins fan l’àpat, després ho netegen tot, i com fa sol fa calor, a l’ombra s’està fresquet, s’asseuen a sota un gros arbre i fan unes becaines. Una veu enfurismada va començar a cridar: Una altra vegada una gentada embrutant el meu llac ! Els nens es van espavilar de seguida i van veure que darrere les falgueres, alguna cosa es movia, es van acostar i van veure un cocodril. - Un cocodril parlador ! No us agradaria que fos amic nostre? !oi! que seria divertit – va proposar la Núria. - Com et dius? –li va preguntar en Pol. - Em dic Cocodril Arnau i aquesta és casa meva. Us agradaria que jo em fiques a casa vostra i l’embrutés tota? –va protestar el cocodril. - No, és clar que no, però podrem ajudar-te a netejar el llac i el bosc i després jugar amb tu. Què et sembla? va dir-li l’Albert. El cocodril Arnau li va respondre –Em sembla perfecte, mai he tingut amics |
|
|