Rossegava llibres, i jugava amb les joguines de P3. L’endemà els nens i nenes, i les senyoretes ho trobaven tot desordenat i no sabien què fer. Un dia, parlant amb el seu millor amic Quetset, comentaven que els calia amagar-se del seu pitjor enemic, el gat.
Ells no havien vist mai un gat, només sabien el que els havien dit els seus pares, avis i àvies. Una de les moltes nits que jugaven, va aparèixer un altre dispeser de l’escola; els va dir que es deia Boncaixal i que es trobava passant uns dies de vacances. Era un gat!!! Ells no ho sabien i jugaven tots plegats tranquil·lament. De sobte, varen arribar tots els familiars de Boncaixal i van pensar que tindrien un bon sopar. Es volien menjar els ratolinets !!
Boncaixal que en el fons era un bonifaci, els va defensar i va dir que l’amistat estava per sobre de tot.

Això ens demostra que tots i totes hem de ser bons amics i amigues i defensar els nostres companys i companyes.

I vet aquí un ratolí, i vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.