Marc va anar al zoològic amb els seus companys. Després de veure els tigres, les girafes, els elefants i molts animals més es van aturar al costat de les mones. Estaven distrets mirant els jocs dels animals quan es van fixar en una mona. Era graciosa, maca i semblava engrescadora. Va ser sols un moment. La mona semblava que també els mirava. Mirava a qui? A ells o a la seva motxilla....

Va arribar l’hora d’esmorzar. En Marc va obrir la motxilla. Allà faltaven coses. Ell havia portat un plàtan, una poma i un entrepà.

El plàtan i la poma no hi eren. En el seu lloc la mona, que abans havia vist en el fossar, estava menjant, tranquil·lament, el seu entrepà. Es va quedar bocabadat, però no va dir res.

Va tancar la seva motxilla i va dir al seu company que ara no tenia gana.

La tarda es va fer molt llarga, però, per fi, va acabar. En Marc va anar a la seva casa amb la motxilla i ......la mona.

Els pares, passats uns dies, van sospitar alguna cosa. Al Marc mai li havia agradat la fruita i menys els plàtans. Últimament la fruita desapareixia ràpidament de la nevera i li havien vist alguna vegada – cosa molt rara – gastar-se els diners en plàtans. Alguna cosa no anava bé.

Un dia, en Marc va portar la mona al parc. Hi havia una parella que estava menjant a la terrassa d’un bar. La mona se li va escapar i els va treure, a la parella, les olives i les escopinyes; no va deixar res.

Quina vergonya!

En Marc va tornar a casa. Els seus pares ja s’havien adonat quina mascota tenia. Li van fer un petó i li van dir:

- Demà la tornarem al zoològic.

Així va ser.
La mona es va casar amb un mico i van tenir fills.

El director del zoològic li va donar un fill al Marc, i aquest li va posar el nom de “Mona Picona” perquè la seva mare picava on no devia.