| “L’Hospitalet pren una embranzida poderosa:
s’eixampla de debò i li cal un registre de fets i una tribuna amb
caràcter propi. Per tant, convidem a tots els elements que ens ajudin.
Seguint el lema: respecte i tolerància en idees i pensars, admetrem
tot el que sigui sa i digne de publicitat”.
Així proclamava la capçalera
del primer número de LA RESSENYA “periòdic d’informació
local, il·lustrat i literari”, amb data de 5 de maig de 1907. L’Hospitalet,
llavors, era una vila vorejant els sis mil habitants….
Aviat aquell primer impuls va obrir-se
a tot el país amb el nom de LA RESSENYA LITERÀRIA, “publicació
quinzenal catalana”. La revista tenia com a delegats gent com Xavier Montsalvatge,
Prudenci Bertran, Valeri Serra i Boldú, Gregorio Martínez
Sierra, Johannes Fastenrath, Frederic Mistral, i moltes altres plomes de
renom.
L’ànima d’aquella “embranzida poderosa”
no era altre que l’Anton Busquets i Punset, una personalitat emprenedora,
capaç i molt disposta a desvetllar cultura. L’editorial d’aquella
primera ressenya començava amb aquesta endreça: “Aviat ens
entendrem, llegidor benèvol. Venim a fer cultura, a educar, a il·lustrar”.
Anton Busquets i Punset tenia llavors trenta-un
anys, poeta, novel·lista, periodista, estudiós del folklore
de Catalunya….Desplegava una activitat cultural considerable. Havia participat
en els Jocs Florals destacadament, tenia publicats reculls de poemes –Lliroia
(1895), Flors del Montseny (1897), Ventijols de Guilleria (1901)- i narracions
diverses. Sobretot cal recordar APLEC, una antologia literària per
a les escoles, amb la intenció d’acostar a la mainada les lletres
catalanes i els seus autors més remarcables. Perquè Anton
Busquets i Punset també era mestre. Exercia a les Escoles Catalanes
del Doctor Robert que havia creat el Foment Autonomista a la nostra ciutat.
Participava en el novell moviment pedagògic català amb vocació.
Bon amic de mossèn Cinto Verdaguer,
del pintor Pablo Picasso, estava introduït en els cercles literaris
i artístics de la seva època. La seva labor no es recloïa
en localismes de via estreta ni en romanticismes sentimentals, tenia més
volada! “Fer cultura” és eixamplar, obrir horitzons. També
escola endins, adreçant-se educativament als nois i noies, introduint
els diversos valors culturals i artístics a l’escola i fent de mestre
amb sinceritat, estimació i respecte.
|
