|
Marià Cubí i
Soler, lingüista i frenòleg, va néixer a Malgrat
el 15 de desembre de 1801 i va morir a Barcelona el 5 de desembre
de 1875.
Quan tenia nou anys la seva
família es trasllada a Maó a causa de les guerres
napoleòniques. Al cap d'uns anys la família torna
a Malgrat però ell es queda a Maó acabant els seus
estudis de secundària i l'aprenentatge d'idiomes. El 1821,
amb 20 anys, s'embarca cap als Estats Units a la corbeta nord-americana
Peacok on va fer de professor d'espanyol i francès
dels oficials. Després d'una curta estada a Washington va
ser catedràtic d'espanyol al col·legi Sant Mary de
Baltimore durant 8 anys. En aquest temps va escriure textos orientats
a l'ensenyament de la llengua castellana. El 1829 marxa a Cuba,
on va continuar la seva tasca d'educador. Va establir amb Juan Olivella
el col·legi Buenavista (posteriorment San Fernando), primer
centre de secundària de Cuba. Va crear la Revista Bimestre
Cubana. A finals de 1832 s'en va a Nova Orleans i poc després
a Mèxic. A Tampico va inaugurar el col·legi Fuente
de la Libertad amb el suport del ric comerciant Tomàs Rosell.
|
Marià
Cubí i Soler en els seus darrers anys.
|
|
|
|
Retrat
de Marià Cubí poc després de retornar
|
|
En 1835 torna a
Nova Orleans i s'inicia en l'estudi de la frenologia (pseudociència
que intentava definir la personalitat de les persones en funció
de la forma del crani).En 1836 va viatjar pels Estats Units visitant
universitats, col·legis, presons... examinant i estudiant la
forma de caps de tota mena de persones. Convençut de la veritat
de la frenologia va decidir difondre-la. En aquest any va escriure
el seu primer llibre sobre frenologia: Introducción a la Frenología
por un catalán. Del 1837 al 1842, va ser catedràtic
d'idiomes moderns a la Universitat de Louisiana i va continuar els
seus estudis sobre frenologia. El 1842 dimiteix i torna a Barcelona
decidit a difondre la frenologia. Imparteix cursos a Catalunya sobre
frenologia. A Barcelona també es comença a interessar
pel magnetisme animal o mesmerisme. a partir de !845 viatja per tota
Espanya donant cursos sobre frenologia. Va rebre moltes crítiques
i atacs que van culminar amb el procés del Tribunal Eclesiàstic
de Santiago de Compostela, després d'onze mesos de captiveri
va acabar sense càrrecs. Marià Cubí va continuar
amb la difusió de la frenologia fins a la seva mort. |
|
|
Obres principals:
Extractos de los más
célebres escritores y poetas españoles (Baltimore,
1822)
Introducción a la frenología (Nova Orleans, 1836)
Manual de frenología (Barcelona, 1844)
Sistema completo de frenología (Barcelona, 1844)
Manual práctico de magnetismo animal (1845)
La frenología y sus glorias (1852)
|
|
|
|
|
Portada de
l'obra fonamental de Cubí, La Frenología y sus
glorias
|
Obra traduïda
al francés amb la signatura de Marià Cubí i
el text "Presentado por el autor"
|
Dades extretes de: Notes sobre
Marià Cubí i Soler (1801 - 1875) de Pere Grases
i Biografía de D. Mariano Cubí y Soler. Distinguido
frenólogo español de Miguel Arañó,
aquest llibre de 30 pàgines el podeu consultar integre clicant
aquí. |
|