LA
FESTA DE LA CASTANYADA
La
festa de Tots Sants és, possiblement, la celebració més
important de la tardor, data del segle VII. A l'any 835
aquesta festa rebia el nom de "Tots
els Martiris". Gregori IV designà que aquesta
festa se centrés en el dia 1 de
novembre. A final del segle X se n'hi afegí una
altra dedicada als difunts; per això, després del dia
de Tots els Sants, ve el dia dedicat
als morts (dia 2 de novembre). Sembla, que les
celebracions pels difunts tenen el seu origen en la societat
romana.
El matí de Tots
els Sants la gent encara no prenia el posat seriós de
la tarda; en havent dinat, ara sí, tancaven els espectacles
públics i la família anava al cementiri a portar flors,
costum de fa un segle. Al capvespre es feia un àpat on
es menjava bacallà i congre estofats, un plat de llegums
secs i per postres ametlles, nous, figues seques i, és
clar, castanyes i panellets.
Sobre
l'origen de menjar castanyes i panellets s'han fet moltes
suposicions però no se'n conserva cap document escrit.
Es creu que
fa temps els campaners feien sonar les campanes tota la
nit que va del dia de Tots Sants al dia de morts, per
recordar els veïns l'oportunitat de pregar pels difunts.
L'esgotament que això produïa feia necessari refer les
forces: se servia fruita del temps i castanyes acompanyades
de vi novell, blanc i una mica dolç.
A la darreria del
segle
XVIII el costum s'havia generalitzat de tal manera que
les venedores s'esforçaven a vendre les castanyes ben
torrades; fou llavors quan sorgí "la castanyera".
La castanya
és un dels productes per excel·lència de la tardor. Fins
fa uns anys, la castanyera era un personatge típic que
es podia trobar pels carrers dels nostres pobles des dels
volts de Tots Sants fins ben a
prop
de Nadal. Les castanyes es venien torrades, ben calentes
i embolicades en paper. Per mesurar la quantitat de castanyes
que hom volia adquirir s'utilitzaven torretes de fang.
A l'actualitat,
si bé no hi ha castanyeres, a l'època de Tots Sants es
poden trobar parades de castanyes torrades en diversos
punts de la ciutat, moltes d'elles portades per gent jove,
sobretot estudiants, que troben en aquesta activitat la
possibilitat d'obtenir uns beneficis econòmics durant
uns dies.
A la majoria
dels pobles de la comarca del Baix Camp, la gent feia
la castanyada a casa seva o al cafè. Menjaven castanyes
torrades, procedents dels pobles de les muntanyes de Prades
(Prades, Capafonts, Vilanova de Prades...), tot bevent,
per acompanyar-les, garnatxa o mistela de casa.
A Prades, anys
enrera, després de dinar, un home amb un carro voltava
pels carrers del poble i recollia llenya i castanyes per
les cases. Al capvespre, encenien una foguera a la plaça
amb la llenya que havia arreplegat i, al caliu, torraven
les castanyes. La gent se les menjava al voltant de la
foguera mentre bevia vi blanc.
A diversos pobles,
el dia de Tots Sants, els cafès posaven plats de castanyes
i porrons de vi a les taules i la gent feia la castanyada
col·lectivament. En algunes ocasions, aquestes castanyes
eren procedents d'una capta que s'havia organitzat anteriorment
per les cases del poble.
Els costums
de captar llenya i sobretot castanyes són característics,
com és lògic, dels pobles on es produeixen; perquè, en
aquests pobles, la majoria de les cases tenien castanyes
pròpies.
A Reus la castanyada
s'havia celebrat el dia dels difunts (2 de novembre),
cosa que sembla força sorprenent, perquè a quasi tot arreu
es fa el dia abans. Els
reusencs menjaven castanyes de Prades, torrades al foc
de la llar, i confitura, i per veure, garnatxa. ja tips
i vençuts per la son els menuts se n'anaven a dormir,
no sense abans haver deixat pels racons un grapadet de
castanyes per les animetes dels difunts, que a la nit
acudien a recollir-les, deixant en substitució un troç
de confitura".
Des de fa uns anys se celebren castanyades populars, a
l'aire lliure, amb ball, parades de castanyes, coques,
moscatell i altres begudes, i d'altres organitzades per
particulars, entitats i associacions, o per les discoteques,
que des de fa uns anys ofereixen al seus clients noves
versions de la castanyada.
A
Mallorca també es celebra la castanyada i
allà en comptes d’anomenar-se "panellet", el
seu producte típic s’anomena "panet de mort".

.
|