LA MONA DE PASQUA

De tots els costums de la Pasqua, el que més perdura a Catalunya és el de regalar la MONA, antigament es feia com a símbol de que la Quaresma i les seves abstinències ja s’havien acabat.
La mona és un pastís amb què els padrins obsequien els seus fillols el dilluns de Pasqua (Pasqua Florida). El nom de «mona» no fa referència al simpàtic simi, sinó que deriva del mot àrab «munna», que vol dir regal.
Les mones tradicionals eren una mena de coques rodones adornades amb ous durs i altres galindaines infantils. Els ous solen tenir la closca pintada i abans, era costum posar-ne tants com anys tenia l’infant; mai, però passaven de dotze, ja que aquest present se solia fer fins que es celebrava la comunió, que s’acostumava a fer a fins a aquesta edat.
Primer les mones es feien a casa mateix, després les feien els forners i finalment hanacabat a mans de pastissers, els quals n’han fet motiu de lluïment. A l’actualitat, les mones de pastisseria no tenen res a veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís de bescuit, decorat a base de xocolata, amb figures al·lusives a temes d’actualitat. Fins i tot els ous durs han estat substituïts per ous de xocolata, capaços d’assolir dimensions gegantines.

ELS OUS

Una de les notes típiques de Pasqua havia estat menjar ous en grans quantitats. Aquest costum no és únicament de casa nostra sinó de molts pobles d’Europa, on hi ha la costum de pintar i decorar els ous de Pasqua per tal de donar-los un caràcter distintiu dels de la resta de l’any.