Les orelles són una autèntica obra d’enginyeria. El seu funcionament és vital perquè hi sentim bé i perquè

caminem drets. Les orelles amaguen secrets. Amaguen el sentit de l’oïda. Entra i descobreix-ho tu mateix!!!

Com tot, però, les orelles també poden presentar problemes. Un dels més corrents és l’otitis, una malaltia tan comuna que segur que alguna vegada te l’han diagnosticada.
Abans de parlar de les malalties de l’oïda, caldrà saber en què consisteix.

L’oïda externa la formen el pavelló auricular, que és el que en diem orella corrent-ment, i el conducte auditiu extern. Aquesta pell tan curiosa que té l’orella rep el nom de cartílag.

Ja saps que el so s’escampa a través d’ones que viatgen per l’aire. Les ones entren per aquesta part de l’oïda, que gràcies al conducte auditiu pot orientar i dirigir els sons que arriben de l’exterior fins al timpà, que es troba a l’oïda mitjana.

A l’oïda externa també és on es fabrica la cera, aquesta particular massa que se’ns fa a les orelles, que està formada per substàncies químiques especials que combaten les infeccions i ajuden a mantenir net el conducte auditiu.

L’oïda mitjana també es coneix com a caixa timpànica i, com es pot deduir, està situada entre l’oïda externa i la interna.

De fet, podríem dir que és una cambra que està connectada amb la gola a través de la trompa d’Eustaqui, que actua com una vàlvula que regula la pressió de dins de l’oïda mitjana i que connecta amb el conducte auditiu extern a través del timpà.

El timpà és una membrana molt fina que separa l’oïda externa de la interna, i a continuació hi ha tres ossets molt petits que es diuen martell, enclusa i estrep. Aquest últim, l’estrep, és l’os més petit de tot el cos humà.

Tot plegat són estructures molt delicades que funcionen d’una manera molt complicada, perquè el so que arriba a la membrana (timpà) ha d’adaptar-se i ser conduit fins a l’oïda interna.

Bona part de la feina de l’oïda mitjana és regular la pressió. I per això, la trompa d’Eustaqui és molt important. Generalment, aquesta trompa, que és com un tub, està sempre tancada, menys quan fas un badall o quan empasses els aliments, que s’obre.

Segur que si has viatjat en avió o has pujat a alguna muntanya prou alta, has sentit un sorollet a l’orella. No és res més que la trompa d’Eustaqui que s’ha obert per assegurarse que la pressió de l’aire és la mateixa a tots dos costats del timpà, és a dir, a dins i a fora de l’orella.

Si no es regulés aquesta pressió... podria explotar-nos l’orella!!

L'oïda interna

L’oïda interna és una estructura òssia molt dura, recoberta per una membrana que està plena de líquids que quan es mouen estimulen les cèl·lules nervioses.

Està formada per dos aparells receptors, que funcionen de diferent manera: L’aparell coclear, que està encarregat de l’audició, i el sistema vestibular, que és l’encarregat de l’equilibri.

Pensa que després que les ones sonores hagin entrat per l’oïda externa i s’hagin convertit en vibracions a l’oïda mitjana, l’oïda interna es posa en funcionament. Aquestes vibracions arriben a la còclea, que és un petit conducte que està cargolat al voltant de l’oïda interna i que està ple de líquid. Quan les vibracions el toquen, el líquid comença a vibrar, s’estimulen les terminals nervioses i es crea un impuls elèctric que, a través del nervi auditiu, arriba fins a la zona del cervell que el tradueix en so.

El cervell no podria mai reconèixer el que li arriba –en aquest cas el so- si totes les parts de l’orella no treballessin juntes. A dalt de la còclea hi ha els conductes semicirculars, que també tenen líquids i milers de petites terminacions cel·lulars microscòpiques. Aquests conductes són els encarregats de mantenir l’equilibri.

Per exemple, si t’ajups, els líquids que hi ha als conductes semicirculars es mouen i fan moure aquestes terminacions, que envien un missatge al cervell sobre quina ha de ser la postura del cap. En menys d’un segon, el cervell esbrina on és el teu cap i a quins músculs ha d’enviar missatges perquè mantinguis l’equilibri i no caiguis.

L'otitis

L’otitis és una infecció i una de les malalties o molèsties més corrents entre la població infantil i juvenil. La causa un virus o bactèria que passa del nas o del coll a l’oïda mitjana a través de la trompa d’Eustaqui. De fet, però, l’otitis pot afectar també l’oïda interna.

Hi ha diferents tipus d’otitis, en funció de la zona de l’oïda que afecta:

• Otitis externa

• Otitis mitjana

• Otitis mitjana crònica

• Otitis serosa

De vegades, l’otitis externa se’n diu “mal de nedador”, perquè el contacte constant de l’aigua amb l’orella pot provocar-la. Un examen físic de l’orella amb l’instrument adequat, l’otoscopi, pot mostrar els signes típics de l’otitis. Per exemple, en el cas de l’otitis externa, sovint es veu l’orella vermella, mentre que en el cas de l’otitis mitjana, a més de la vermellor i hi ha inflamació del timpà.

Otitis externa

És una de les infeccions principals de l’oïda externa. La humitat produeix alteracions a la pell i maceracions que fan que es modifiqui l’equilibri de la pell i quedi més dèbil per fer front a la infecció.

La infecció de l’oïda mitjana es pot escampar per les estructures de tot el cap. Per això és molt important tractar-la i aturar-la a temps. Aquest tipus d’otitis és molt corrent entre nens petits. Cal tractar seriosament l'otitis perquè pot provocar sordesa. Aquest tipus d’otitis la provoca el mal funcionament de les trompes d’Eustaqui.

Sovint, abans que faci mal l’orella per l’otitis, ja s’està constipat, i això tanca una mica la trompa i fa que no es ventili prou bé aquesta part de l’oïda mitjana. És molt important curar-se del tot d’aquest tipus d’otitis, per evitar que es converteixi en crònica.

En aquest cas, el procés infecciós produeix la perforació del timpà i provoca una mica de sordesa, en funció de l’estat de l’oïda mitjana.

Aquesta otitis també es produeix en l’oïda mitjana i es caracteritza per segregar un líquid seromucós a dins de la caixa del timpà. En aquest cas es tanca del tot la trompa d’Eustaqui. Es crea una pressió negativa a l’interior de la capsa del timpà i d’aquesta manera es facilita la presència de líquid serós.

Tot i parlar d’orelles, cal saber que és molt important saber-se sonar, i tenir sempre ben net el nas de mocs. Cal eliminar-los sempre cap a fora i no aspirar-los mai cap a dins. Es calcula que més del 80% dels nens tindran una otitis serosa abans de fer sis anys.

Hi ha diferents senyals per pensar que pots tenir otitis:

• Dolor persistent a l’orella.

• Picor o molèsties a l’orella.

• Pèrdua d’oïda.

• Sentir xiulets.

• Tenir febre.

• Tenir calfreds.

• Estar nerviós o irritable.

• Trobar-se malament, en general.

• Nàusees i vòmits.

• Diarrea.

Tractament

L’objectiu del tractament és, naturalment, eliminar la infecció. Quan la infecció és produïda per bacteris, caldrà que prenguis antibiòtics, a les dosis i durant el temps que sigui necessari. De vegades, es pot completar el tractament antibiòtic i si fa molt mal es poden prendre analgèsics contra el dolor, i també alleuja el dolor aplicar una mica d’escalfor a l’àrea afectada.

Generalment, el tractament és eficaç i no es presenten més complicacions. Si passats uns quants dies no et torna a fer mal, vol dir que l’otitis ha desaparegut, però en canvi si el dolor torna, cal repetir la visita al metge o farmacèutic per reiniciar o variar el tractament.

És molt important que quan et faci mal l’orella no te la remenis ni te la rasquis amb el dit o algun objecte. Quan l'infecció hagi desaparegut, has de mantenir les orelles netes i sempre seques.

Per evitar tenir otitis, hi ha diverses coses que pots fer:

• Assecar-te les orelles amb cura després d’haver-te dutxat, banyat o rentat el cap.

• Fer servir taps per nedar.

• No nedar en aigües contaminades.