EL SERPENT DE LA DEVESA NARRADOR:
Temps era temps, a la devesa de Manlleu, hi havia un Serpent molt gran,
amb una cabellera mai vista i portava un diamant al cap de molt valor.
Quan anava a beure aigua al riu, deixava el diamant a sobre una roda
de molí. A l'altra banda del bosc hi havia el poble de Manlleu, que
aleshores era més petit que ara. Hi havia pocs habitants i aquests habitants
treballaven en l'agricultura i en algunes fàbriques. -GENT 1: L'Agnès l'ha vist i diu que fa por. -GENT 2: Por, no; fa més que por, fa basarda. NARRADOR: Amb tot això, a en Nasi, li anava coent per dins el desig d'anar a cercar el serpent i arrabassar-li el preciós diamant. D'aquesta manera també alleugeriria la pobra butxaca que disposava la seva família. Així que ja el tenim cap a la Devesa on, després de buscar entre pollancre i pollancre, descobreix el serpent que acaba de treure's el diamant per posar-lo a la roda de molí. -SERPENT: XXXIUUUU! -NASI: Renoi!, quin llamp de serp! Esperaré que s'allunyi i li agafaré el diamant. NARRADOR:
Tal dit i tal fet ! Quan el serpent va ser lluny, en Nasi agafa carrera
i agafa la pedra preciosa amb totes les seves forces i com un esperitat
desfà el camí que l'havia portat fins allà. -SERPENT:(Furiosa) FFFiiuuuuu , FIUUUU! NARRADOR:Tota
la seva llargària es posà en camí perseguint el noi. -NASI: (amb por) Ai pare , Ai mare, mireu què he fet i què porto. -MARE: Reina del Cel, d'aquesta, no ens en sortirem pas. -PARE: Que t'has begut l'enteniment? Mira com n'està, d'enrabiada, la fera. Però em sembla que encara hi podem fer alguna cosa. NARRADOR: El pare agafà un morter molt gros, d'aquells que les cases tenien per fer l'allioli de Nadal i, al rebedor de la casa, hi posà el diamant i el tapà amb el morter posat de cap per avall. I cuita-corrents s'enfilà escales amunt per anar-se a amagar junt amb el seu fill Nasi i la seva dona. I de sobte... -SERPENT : ZUUMMM. NARRADOR:
I ja tenim el serpent dins de la casa i comença a giravoltar entorn
del morter com si flairés que, allí dins, hi tenia el seu diamant. Amb
totes les seves forces el comença a estrènyer, estrènyer i estrènyer
... fins que alguns diuen que la serp es va rebentar, d'altres que se'n
va anar trista i que ja mai més no la van tornar a veure i d'altres
qui sap què... |