LA
DONA QUE ES VA TORNAR MIG DONA, MIG PEIX
Una
donzella gallardíssima estava tan enamorada de la mar, que refusava
tots els partits i deia que es volia casar amb la mar. Un dia, en una barqueta, se'n anà molt endins,
i quan ja no veia terra, s'emmirallà
amb les aigües i
caigué a la mar, d'on no n'ha sortit més,
i es convertí en mig dona, mig
peix posseïdora
d'una gran bellesa.
En les nits de bon
clar de lluna surt a flor d'aigua, fins a mig cos, tota nua i amb la cabellera estesa, i sembla talment una dona que es banya.
Habita un palau submarí
ple de meravellosos i sorprenents encisos. Sent una
gran atracció pels
homes, els quals
procura atreure's amb
cançons deliciossísimes, sovint acompanyades amb un instrument de corda.
El cant de la sirena té una atracció
immensa i és difícil
de poder sostreure's al desig
de seguir-la. L'home que la sirena sedueix és conduït
per ella al palau
submarí, on esdevé
marit seu; hi gaudeix d'una
vida rica i regalada, però es torna mig peix com
ella i no pot tornar a la vida terrena.
Encara que es presenta nua, té uns
vestit preciosíssims
formats per tots
els éssers marins més meravellosos
i esplendents. Quan
no pot atreure's l'home que desitja, s'enfureix desesperadament i desencadena
els temporals més
terribles; la fúria de l'aigua
li arrenca petxines i altres elements diamantins del vestit, elements que després llença la mar a la platja i que
la mainada va a collir
amb avidesa per
llur procedència.
Són molts els
gats de mar que diuen
haver-la sentida i han fet popa
a corre-cuita
|