LLEGENDA DEL PONT DEL DIABLE NARRADOR:
Vet aquí que en aquell
temps de l' Imperi
Romà, en què a Roma hi manava l'emperador Trajà, hi havia
un pastor de Tarraco que vivia
en una petita cabana,
a prop del riu Francolí. MIQUELET: Ahhhh! És una bona pensada! Prepararé les eines i treballaré. NARRADOR: Però quan va preparar les Eines per fer-ho, comprovà que tan sols tenia pedres. Estava preocupat... MIQUELET: Ja tinc la solució! Aniré a casa del senyor Joaquim i li demanaré ajuda. NARRADOR: El senyor Joaquim era l´home més ric de la ciutat, a qui agradava aprofitar l'aigua. MIQUELET: Senyor Joaquim, jo sé com portar l'aigua del Francolí a la ciutat: ajuntant els dos turons amb un pont o aqüeducte. SENYOR JOAQUIM: És clar, Miquelet, d'ençà que et conec, veig que ets un home intel·ligent i que només vols el bé de les nostres terres. Et diré un parany per aconseguir el que vols. Vés a casa, beu un got de vinagre del celler i pronuncia aquesta paraula: "SATANÀS" . MIQUELET: Moltes gràcies!
Senyor Joaquim. NARRADOR: En Miquelet, en un racó del celler, tenia la bóta de vinagre. Va beure'n un got... MIQUELET: Gloc! Gloc! NARRADOR: ... I acalorat cridà: MIQUELET: SATANÀS! NARRADOR: Es van començar a moure els rocs d'aquell celler, va aparèixer el diable i el pastor Miquelet, li va demanar la feina: MIQUELET: "Construiràs un pont que porti l'aigua del Francolí a la ciutat de Tarraco." NARRADOR: Acabada la feina, el diable va tornar, amb la cua entre les cames, ben cansat i enrabiat, cap a l'infern. SATANÀS: Grr! Grr! Grr! Que la terra m'engoleixi! NARRADOR:
Des de llavors el lloc es coneix com "El pont del Diable" i encara,
avui, el podem veure ben a prop
de la nostra escola,
el C.E.I.P. VEUS: |