SARRONET Veu's aquí que una vegada
hi havia un noi molt entremaliat
i llaminer; a casa seva
no el podien fer
creures de cap de les maneres, sempre s'havia d'acabar per fer el que ell volia. -Mare, doneu-me cireres. -Aquí n'hi ha un cistell, pren les que vulguis. -No en vull d'aquestes. -Per què no, golafre, més que golafre? -Perquè en vull de fresques. -Doncs vés a collir-te-les. Ell que se'n va a
l'hort a atipar-se'n, i quan va estar cansat de menjar cireres, ell que vol baixar
de l'arbre; mes per
moviments que feia no podia de cap manera. Mira enllà i veu que venia una persona,
espera que passi i s'adona
que és el senyor
rector. -Rectoret, bon rectoret, em voleu baixar del cirerer? -No puc, perquè haig d'anar a dir missa. Al cap
d'una estona hi passa l'escolanet.
-Escolanet, bon escolanet, me voldries baixar del cirerer? -Haig d'anar a ajudar a missa, el senyor rector ja m'espera. Al cap d'una estona encara no passava ningú i ell desesperat només feia que exclamar: -Maleït sia el món dolent, a veure si m'hi haig d'estar un any seguit a dalt del cirerer. Per fi va veure que venia un vellet que
portava un sarró al coll i caminava amb molta dificultat.
-Vellet, bon vellet, em voleu baixar del cirerer? -Sí home, sí, salta i posa't dins del sarronet. Quan ja hi era, el vellet li digué: -Mira, ja que jo t'he fet baixar del cirerer, has d'ajudar-me a anar pel món a captar i quan jo demano caritat tu cantaràs. -No, jo haig d'anar a casa perquè els meus pares m'esperen. -Tu vindràs amb mi, o si no et faré tornar a dalt del cirerer. En veure
que no hi havia
remei, hagué de seguir el vellet i callar. -Ave Maria. -Qui demana. -Una gràcia de caritat per l'amor de Déu. I llavors
el vellet va donar un cop
al sarró i aquest
es posà a cantar: -Què em faríeu el favor de guardar-me aquest sarró mentre estic a l'església? -Sí, bon home, deixeu-lo aquí mateix. El vellet
marxa a missa i
la bona dona es continua fent la feina
de casa. -Què ets tu, Pepet? -Sí, tia Maria. Traieu-me de seguida del sac. El va treure de seguida. -Però, què hi posarem? -El càntir mateix. Feren els canvis sense perdre temps. Conte començat, ja està acabat. |