L'ESCOLA		EL POBLE		ACTIVITATS		LA REVISTA		ENLLAÇOS

Temps era temps, quan els dinosaures voltaven per la terra vivia l'home primitiu. Vivien en coves que trobaven a les roques i les decoraven per tenir-les ben maques. Per menjar havien de collir fruits o llavors del bosc i caçar animals salvatges, com ara cérvols, mamuts, búfals... Quan Sant Quirze encara no era Sant Quirze Els primers indicis de vida humana a les nostres contrades han estat les següents troballes: LLOC: EL FORAT DE LES TOMBES MUNICIPI: Santa Maria de Besora DADES DE LA COVA: Té l'entrada en forma de trinagle, l'altura màxima és de 10 m. i d'amplada 2 o 3 m. ENS SITUEM... LES TROBALLES... Troballes de la prehistòria al Bisaura Aquestes són algunes de les troballes de El Forat de les Tombes 1. Sant Quirze de Besora 2. Montesquiu 3. Santa Maria de Besora 4. Vidrà 5. Sora a. penjoll b. agulla de cosir c. destral d. collaret e. banya de senglar ELS ÍBERS... Què en sabem? El Pla dels Ocells està situat dalt d'un turó (630 m.). Té aigua per tres cantons: la riera de Cussons, el rec de Ginestet i el riu Ter. Està limitat per la serralada de Bellmunt, Puig Castellar, Sobeies, Ginestet i Els Munts. Es suposa que els íbers s'hi varen instal·lar. Era un poblat emmurallat seguint la topografia del terreny. La gent del poblat vivia de la caça, pesca, agricultura i ramaderia. Possiblament hi vivien sis famílies. Hi podem restes d'una muralla que segurament donava la volta al poblat. L'estudi del Pla dels Ocells és un projecte que té tres fases: 1. Consolidar l'espai. 2. Buscar el límits definitius del poblat. 3. Excavacions i trobada de restes. Per poder realitzar aquestes tres fases cal un treball a fons per part d'arqueòlegs. UNA EXPERIÈNCIA... El divendres, 3 d'abril els nois i noies de cicle superior vam anar al Pla dels Ocells a veure el poblat íber acompanyats de dos senyors, anomenats Victor Bordas i Grau que era el senyor que va descobrir el poblat del Pla dels Ocells. Allà ens van explicar tot els que hi havia passat, les dimensions del poblat, el nombre més o menys d'habitants que hi podien haver, que encara falta excavar molt i que no tenen previst excavar més. A tots ens va interessar bastant veure que al nostre poble hi havia un poblat tan antic. Tots volem donar les gràcies al grup d'Història Local de Sant Quirze per ensenyar-nos tot el poblat i per explicar-nos tota la història del Pla dels Ocells. Allà ens van fer fotos a tota la classe de 6è i de 5è i les vam exposar al passadis de l'escola. ESCRIVIM... Un dels fets més destacats del món íber és l'adopció d'un alfabet, que apareix cap al segle V a de C. i és substitut pel llatí a mitjans del segle I a de C. AIXÍ SERIA EN ÍBER... SANT QUIRZE DE BESORA CEIP SEGIMON COMAS I SI JO FOS D'AQUELLA ÈPOCA... Text realitzat a partir de la lectura: EL PASTOR GUILLAT DE LES CABRES BOGES. Autor: Oriol Vergés L'OFICI D'EN KU Un dia al cap tard en Ku i en Crissós van anar al port per a vendre més tanagres: - Per què hem d'anar a vendre tanagres? - diu en Ku. - Doncs perquè vull fer diners hi guanyar-me bé la vida. - digué en Crissós. - Amb aquests dies de tanta calor hi hem d'anar? - afegí en Ku amb aspecte de cansat. I en Crissós contestà: - Sí, perquè aquests dies d'estiu de tanta calor la gent surt a donar vols pel carrer. I com que tothom passeja i compra coses, i de les que solen agradar molt, com són les tanagres. - Ah, ara entenc perquè et guanyes més be la vida a l'estiu que a l'hivern. - digué en Crissós. - Saps que et dic Crissós, que jo també m'hi dedicaré. - digué satisfet en Ku. I tal dit tal fet, es va dedicar a aquest ofici i ben bé que s'ho van passar tots dos junts. I així va ser com en Ku va canviar d'ofici, content i satisfet. GEMMA MARTINEZ. 6è Grup de lectura POTSER VA COMENÇAR AIXÍ... LA HISTÒRIA DEL FUTBOL Un dilluns a mig matí en Ku i en Crissós van anar a la muntanya a dinar, en aquestes que van trobar un lloc on hi havia una cosa rodona que ells desconeixien totalment. I en Ku va dir: - Anem a veure què és? - va dir en Ku. - Sí. - va respondre en Crissós. I van anar cap allà a veure què era, la van agafar i li van començar a tirar cops de peu, i així va ser com es va inventar el futbol. Van anar a buscar uns quants amics i van començar a jugar. - Passa-la. - va dir en Ku. - Ara, un moment que em driblo en Damakiro. - va dir en Crissós. - Aquest joc és molt divertit, i ara que ja hem començat a aprendre'n, n'ensenyarem a l'altre gent i així començarem a fer pilotes i les vendrem així ens farem molt més rics. - va dir en Navikuro. - Bona idea! - va dir en Cantoni. I així va ser, van anar poblat a veure les seves mullers i els hi van anar a dir que fessin pilotes, en van fer 200 classes, i les van anar a vendre al mercat. Van fer molts diners i se'ls van repartir entre tots. Manel Carrera. 6è Grup de lectura L'ORDINADOR DEL TEMPS Text realitzat a partir del treball d'història local sobre la celebració de l'XIè centenari: Ara estic a l'edat contemporània i ja tinc 87 anys i us explicaré una anècdota que em va passar quant era jove. Era un dia d'estiu i sortida la piscina i se'm va acudir d'engegar l'ordinador, era un Windous 98' i vaig trobar un programa nou parlava de totes les edats i llavors es va para vaig tocar la pantalla perquè em semblava molt estrany i es va enfonsar la meva mà llavors i vaig posar l'altre i finalment m'hi vaig ficar tot de cop. Allà dins i havien dinosaures i homes plens de pel, llavors, vaig fer memòria i vaig veure que estava a la prehistòria, era un ordinador del temps, jo havia vist totes les pel·lícules de "Regreso al futuro" però allò era massa. Allà hi havien des de insectes microscòpics, fins a serps gegants amb les seves punxegudes dents.- deia l'avi - Jo em vaig topar em l'edat de pedra però també podia haver topat amb l'edat dels metalls, és a dir els íbers. Havia d'anar amb molt de compte perquè a la mínima em podia trobar amb una bestiola gran i peluda. Al cap de 2 dies caminant vaig trobar el meu ordinador i em vaig tornar a ficar a dins. Vaig anar a parar a l'edat antiga aquell cop era a Grècia justament al port quan va arribar un vaixell que marxava cap a Empúries i jo hi vaig pujar pocs dies més tard vam ser conquerits pels romans, nosaltres vam ser els únics que ens vam salvar. Però el problema era que el nostre destí era roma i el capità no podia canviar de direcció perquè tot estava conquerit pels romans. Llavors ens vam traslladar cap a Roma i ens van ensenyar la cronologia com anava tot el dels ciutadans i l'economia, la cultura la religió etc... Em van posar d'esclau i un dia cavant per fer un altre temple del deu Júpiter, vaig trobar l'ordinador un altre cop i m'hi vaig ficar a dintre. Llavors vaig sortir a l'edat mitja i vaig anar a sortir a un camí de sorra i vaig veure un cartell que posava la direcció on era Gombrèn. Així que el vaig seguir i vaig anar a sortir a un castell, el castell del compte Arnau. Era molt gran i tenia un jardí molt verd i hi havia noies a fora que cosien o feien corones de flors. També hi havia un home que tocava la flauta i al costat del jardí hi havien camps i dones i homes que els sembraven em bous. Pel camí que vingut jo venia un cavaller amb un cavall blanc, que em va preguntar: - Qui ets tu? i on vas em aquesta roba tant ridícula i ben brut? - És que... - vaig dir jo sense acabar la frase. - Vine digué el cavaller - que et portaré a davant del compte Arnau a veure què n'opina. Dit i fet al cap d'un quart d'hora ja era al davant del no sé què Arnau. Es veia molt fort i valent. El no sé que Arnau em va ensenyar a fer anar l'espasa em va donar vestits i al cap d'uns dies (a la prehistòria seria al cap d'unes llunes) ja era el millor amic del no sé què Arnau. Un dia a la nit vaig pujar a les golfes d'amagat i vaig veure un cofre que em va cridar l'atenció el vaig obrir i sabeu que hi havia ja us ho podeu imaginar... l'ordinador. Aquell cop no volia anar-hi perquè ja tenia una nòvia, una feina, i molt amics, era feliç. Però quan marxava una força em tirava cap a l'ordinador i hi vaig entrar per la força. Llavors vaig anar a parar a no sé on. Vaig obrir els ulls i sabeu on era? A un auditori allà la gent era rica però molt lletja. Tots els homes eren vells i amb els cabells blanc i arrissats que semblaven perruques i les dones amb uns pentinats molt lletjos i totes portaven una piga a sobre o al costat del llavi amb uns vestits molt grossos amb llaços i bànols perquè allà dins feia calor. Tota aquella gent estaven mirant i escoltant als músics. Llavors vaig pensar que també ho podia ser, volia ser un compositor. Jo buscava algú que m'ensenyés a compondre. I un dia passejant pel jardí d'un palau vaig veure un home, tenia pinta de saber música així que m'hi vaig acostar i li vaig preguntar: - Vostè sap compondre? - Sí, en sé molt - va dir ell - però tu saps qui sóc jo? - No, qui? - vaig dir jo. - Ja, ja... sóc en Mozart - Digué. - M'he quedat igual, que és popular o alguna cosa per l'estil? - dic jo. - Mare de déu si en sóc massa i tot. - digué ell. - Que m'ensenyaria a compondre? - jo - Tinc l'agenda molt plena però em sembla que sí. - digué. - Fet.. - Jo. I al cap d'una setmana en sabia més que en Vivaldi però no tant que en Mozart. Ell em va ensenyar coses noves i jo que era un ordinador, un cotxe, un avió, una bomba, etc... I un dia quan estava a un auditori a punt de fer el que seria el meu primer concert, vaig obrir la caixa del Violoncel vaig trobar l'ordinador aquell cop si que volia marxar i m'hi vaig ficar ràpidament. Aquell cop vaig anar a parar a l'aigua em recordava a algú, es clar era la piscina de casa meva tornava a ser a casa i desprès de mi va caure l'ordinador a la piscina i es va espatllar. Sort!!! des d'aquell dia no me n'he comprat mai més cap. Ara els cotxes volen, l'aigua es fabrica, ara no som enterrats al cementiri si no que quan ens morim ens tiren a les escombraries, l'església ja no existeix. En fi tot ha canviat. I així acaba la meva història. - Deia l'avi-. IDEA DE: Cristina Trapé. Cicle Superior 6è Els menjars de quan Sant Quirze encara no era Sant Quirze i els d'ara Restaurant de l' home primitiu Arrels de colors Fulles de menta Herbes aromàtiques pinyons amb bolets Pètals frescos Animalets Peix cru Llangardaix farcit Cuixa de senglar Fruits del bosc Glans tendres Tiges fresques Varietat de llets Margarides o violes Restaurant de l'home modern Sopa Patates rosses Canelons Arròs xinès Macarrons Truita al gust Pollastre a l'ast Bacallà amb xanfaina Lluç la basca Llom al roquefort Gelat Iogurt Pastissos Xocolata desfeta Anem vestits amb pells d'animals. No portem sabates, portem una mena de mitjons fets amb pell. No sabem què són els pantalons ni tampoc les gorres. Els homes i les dones anem vestits quasibé igual.