 |
|
Cada
cop que acabaven el menjar d'un lloc marxaven a viure a un altre lloc
que n'hi hagués més.
Això era una mica pesat i va ser quan van tenir una idea: plantarien
llavors, criarien animals i així sempre tindrien menjar. Va ser ara
quan van començar a viure en cabanes fent petits poblats.
Els homes primitius no tenien roba i es vestien amb la pell dels animals.
|
|
|
|
|
Fa
molts anys, Catalunya estava poblada per gent molt diversa. Pel sud
van venir els sarraïns que la van conquistar, però els habitants del
nord, els francs, no els deixaren passar al seu territori i aquests
també van entrar al nostre país. Estàvem a l'Edat Mitjana en què la
societat estava formada per tres grups socials molt diferenciats:
els nobles que vivien en els castells, els monjos que vivien en els
monestirs i els camperols.
Sant Quirze no va ser diferent de la resta de Catalunya.
Els senyors que vivien en el castell de Besora eren els propietaris
de totes les terres de Santa Maria de Besora i Sant Quirze, menys
un tros de terreny, l'actual Coromina.
Els senyors de Besora depenien dels comtes de Barcelona i eren els
encarregats de cobrar els impostos.
Els monjos que vivien en el monestir de Sant Joan també cobraven impostos
o delmes als camperols.
L'altre grup social, els camperols, vivien repartits en cases de pagès,
unes deu aproximadament, depenien directament dels senyors de Besora
i de l'Abat de Sant Joan a qui havien de pagar els delmes.
Moltes parròquies anteriors a la invasió sarraïna desaparegueren a
causa de les lluites. Però en el temps de la Reconquesta un cert nombre
d'aquestes parròquies foren restaurades. Sant Quirze va ser una d'elles.
L'Abadessa Emma va ser la que va fer restaurar l'església de Sant
Quirze que fou consagrada el 16 de juny de l'any 898, ara fa mil cent
anys.
Aquest fet és molt important per nosaltres ja que a prop de l'església
s'hi van anar construint cases i així s'origina el municipi.
|
|
Quan
es consagrava una església també quedava com a lloc sagrat un espai
de trenta passes al voltant de l'església, servia per guardar-hi les
collites i els fruits, amb el temps s'hi van construir petites cases
per protegir la gent perseguida per venjances o pels soldats. Així
naixien els primers nuclis dels pobles.
Sant Quirze també tenia Sagrera, es clar, però no va ser al voltant
de la Sagrera on es va originar el nucli del poble, sinó que neix
a banda i banda dels carrers del Pont, pujada de l'Església i carretera
de Besora.
|
|
|
Els
habitants de Sant Quirze en aquells moments també tenien un ajuntament,
però no se li deia així, rebia el nom de "El comú o universitat".
Van anar passant els anys i es van començar a construir cases al costat
de l'església i al costat del camí que anava a Besora. El poble s'anava
fent més gran. Les persones que hi viuen comencen ja a treballar en
altres oficis.
Apareixen els paraires que netejaven la llana que els venien els pagesos,
després d'esquilar les ovelles, i la preparaven per filar.
També hi comencen haver els teixidors que feien la roba amb el fil
que posaven als seus telers. Primer tenien el teler a casa, però més
endavant es van posar d'acord una colla d'ells i van reunir tots els
telers en una sala molt gran que rebia el nom de quadra.
|
|
|
|
|
Va
ser cap a l'any 1500, quan ja existeix el gremi de paraires i teixidors.
Cada vegada hi ha menys pagesos i més gent que anaven a treballar
a la fàbrica (quadra).
Els molins de farina, al veure que quedaven sense feina, van transformar-se
en drapers o bataners i més endavant van servir per donar força a
les fàbriques i fer anar les màquines.
Sabem que cap a l'any 1820, l'amo del molí de la Coromina es va associar
amb el gremi de paraires i teixidors i van reunir tots els telers
que hi havia en aquell moment al poble, formant així la primera fàbrica
tèxtil.
Amb el temps van aparèixer altres fàbriques i altres oficis: ferrers,
sabaters, sastres, barbers,...
|
|
|
|
|
