 |
|
Per defensar-se de les lluites van començar a fer castells dalt de
muntanyes. Es va construir el castell de Besora i el cavaller que
hi vivia, en Gombau de Besora, manava a la gent de la comarca.
A Barcelona hi vivia una comtessa, l'Ermessenda, que era la que governava
per sobre dels senyors que vivien en els castells.
|
|
|
Al costat del riu Ter: Les fàbriques tèxtils
|
|
|
PARLEM
DE LES FÀBRIQUES A SANT QUIRZE...
Van
ser moltes les empreses que van escollir les voreres del riu Ter com
a lloc per a construir les seves fàbriques.
A Sant Quirze en tenim dos exemples. Les dues es dedicaven a filar
i a teixir.
La primera, anomenada Can Trinxet, més coneguda actualment per Can
Tomàs, era un molí de farina per a la gent del poble, després servia
per preparar la matèria que utilitzaven els paraires i teixidors.
Quan aquests van anar a menys, els telers es van reformar per adaptar-se
a la industrialització i és quan comença realment el seu funcionament.
Era el 1820.
L'altra fàbrica, va ser Can Guixà, era més moderna, va obrir el 1857.
Els seus propietaris eren uns pagesos que van venir de la comarca
de l'Anoia. Utilitzava la màquina de vapor per fer anar les màquines,
per això tenia una xemeneia molt alta.
Amb el pas del temps totes dues van utilitzar la força de l'aigua
del riu per fer anar les màquines, Es van construir les rescloses,
per conduir l'aigua cap uns canals i fer-la arribar fins els lloc
adient per tal què la fàbrica funcionés. Mitjançant uns desaigües
aquesta aigua podia tornar al riu.
|
|
|
CONDICIONS
DE VIDA
Les persones
que en aquell temps treballaven a la fàbrica, ho feien en unes condicions
molt dures. Treballaven durant 12 hores cada dia, inclòs el dissabte.
Tenien uns sous molt petits, cobraven entre 10 i 15 pessetes cada
setmana, els que feien d'encarregats podien arribar a cobrar una mica
més. Aquestes quantitats són pròpies de l'any 1900, per tant, pot
ser que abans encara cobressin menys.
Com que el sou que portava el pare a casa era molt petit, també havien
de treballar la mare i els fills, que en lloc d'anar a l'escola, també
anaven a la fàbrica.
Amb el temps van anar canviant una mica aquests aspectes. A Espanya,
la llei del 13 de 1900, regulava el treball de les dones i els nens.
Aquesta llei determinava que el treball de les dones no podia excedir
de les 11 hores diàries (66 h/setmana) i als nens un treball màxim
de 6 hores diàries).
|
|
|
|
ALGUNES
ANÈCDOTES
Hi havia
una nena que tenia 7 anys i baixava a peu cada dia de Besora per anar
a treballar a Can Guixà. Mentre treballava, s'adormia. Aleshores les
altres dones que treballaven amb ella, la deixaven dormir en unes
caixes i la tapaven perquè l'encarregat no la veiés. Se suposa que
l'encarregat era molt comprensiu i feia veure que no ho veia.
També expliquen d'una família que vivia a Cussons, tenien molts fills,
aquests baixaven a Sant Quirze a treballar a Can Guixà. Aquests nens
tenien un problema i era que no tenien rellotge i per saber quan tenien
de marxar cap a treballar es guiaven per les estrelles, però el dia
que estava núvol, anaven perduts i aleshores arribaven a la fàbrica
molt més aviat i per esperar l'hora de començar a treballar es posaven
a dormir en algun racó de la fàbrica.
|
|
|
OSONA I RIPOLLÈS
|
ALGUNES FÀBRIQUES
|
|
|
|
1-
FILPUR
2- LA PREPARACIÓ TÈXTIL
3- BOTEY - SARA LEE
4- FIL GÈNESIS - EL ROIG
5- LA FARGA DE BEBIÉ
6- CAN TRINXET / CAN TOMÀS
7- CAN GUIXÀ
8- FABRA COATS
9- ALMEDA ALEMANY
10- EL PELUT
11- MASSANA
12- INDÚSTRIA RIVA
13- PUIGNERÓ
|
|
|
FABRICACIÓ
DE FIL EN UNA FILATURA
1.-
El cotó, obtingut a les plantacions, arriba a les fàbriques
empaquetat en bales.
2.- Unes màquines anomenades batans netegen el cotó i fan una
mena de catifa enrotllada o tela de batà.
3.- Aquesta catifa es porta a les cardes on es pentina amb
un cilindre que té moltes pues de ferro i s'allisa formant un mantell
o napa que s'enrosca en forma de cordó gruixut o metxes.
4.- A les metxeres aprimen i cargolen aquestes metxes i les
enrotllen en bobines.
5.- Per acabar unes altres màquines, continues, aprimen i cargolen
encara més la metxa fins a obtenir el fil que s'enrotlla en
els cons.
|
|
|
FABRICACIÓ
DEL TEIXIT EN UNA FÀBRICA DE TEIXITS
Els
teixits s'elaboren en els telers, però abans cal fer tot un procés
de preparació.
1.- Del fil en cons, unes maquines anomenades rodeteres en
faran unes bobines de fil, els rodets.
2.- Aquest rodets es portaran a l'ordidor, on es farà una gran
bobina de fil anomenada plegador, on el fil es disposa en tires
paral·leles que es diuen ordit.
3.- Les màquines de fer bitlles amb el fil dels cons faran
unes altres bobines de fil que es diuen bitlles i que van dins
la llançadora que té el teler.
4.- El plegador es posa a la part del darrera del teler, des
d'on l'ordit es desenrotllant poc a poc. A la part central del teler
la llançadora amb la bitlla al seu interior va encreuant els fils
de l'ordit. Aquest encreuament
|
|
|
LA FILATURA
|
LA FÀBRICA DE TEIXITS
|
|
Maquinària - Producte
|
Maquinària - Producte
|
|
|
-
Batans: tela de batà
- Cardes: napa
- Metxeres: metxa
- Contínues: cons de fil
|
-
Rodeteres: rodets
- Ordidor: plegador
- Màq. de bitlles: bitlles
- Teler: teixit
|
|
|
INVESTIGANT
UNA MICA ...
Els
alumnes de Quart hem trobat que en el nostre poble hi havia encara
més fàbriques relacionades amb el tèxtil. La majoria ja estan tancades.
|
|
|
Nom
de la fàbrica |
Tipus
|
Lloc
|
|
|
Can
Trinxet / Can Tomàs
Can Guixa
Can Pedret
Can Paniego
La Llana
Els Biquinis
|
Filats
Filats
Teixits
Teixits
Filats
Confecció
|
Pg. del Ter
C. Sant Josep
C. Emma
C. Emma
C. Domènec Domingo
Ctra. de Vidrà
|
|
