| 
         
          
          |  |   
          |  | Al 
            cap d'un temps una abadessa de nom Emma va fer reconstruir l'església 
            de Sant Quirze. 
 De mica en mica al costat del camí que anava a Besora s'hi van anar 
            fent les primeres cases. Així es va anar formant el poble de Sant 
            Quirze de Besora.
 
 |   |  
         
          |   |  
 
 
         
          
          |  |   
          |  | Sant 
            Quirze tenia uns camins, anomenats camins de ferradura, que la gent 
            feia servir per anar d'un lloc a l'altre. Per la riba dreta del Ter 
            hi havia un camí, la calçada romana, però en l'època dels bandolers 
            era una mica perillós. Llavors la gent per anar a Ripoll i a Torelló 
            feia servir un camí per la riba esquerra que passava prop de cases 
            i nuclis habitats. Aquest camí va tenir uns quants segles d'utilització 
            fins a mitjans del segle passat que va arribar la N-152. L'any 1852 va arribar a Sant Quirze la carretera que avui coneixem 
            com a N-152. Era una carretera que anava de Vic a Ripoll i no passava 
            per cap poble. Aprofitava una part de l'antiga via romana, peró a 
            la sortida de Sant Quirze s'enfilava una mica més amunt que la via. 
            La carretera passava lluny del poble.
 
 |   
          |  |   |   
          |  | Només 
            hi havia una casa de pagès al lloc on avui hi ha la Cugulera i un 
            petit nucli a l'hostal Nou. L'any 1879 va arribar el tren. En un principi servia per treure el 
            carbó de Sant Joan de les Abadesses. Per Sant Quirze va anar bé, perqué 
            ajudava a les indústries a establir-se al poble. Els primers temps 
            de l'arribada del tren només era utilitzat per portar càrrega. Més 
            tard, ja aquest segle, hi van poder anar també viatgers. El tren portava 
            carbó i cotó al poble. S'emportava fusta del bosc per fer les travesses 
            de les noves vies que es construien arreu del país i el material que 
            es fabricava.
 Al voltant de l'any 1890 es va fer la carretera de Sant Quirze a Berga 
            i a la cruïlla de les dues carreteres van fer un hostal que es deia 
            Hostal del Ter. Abans es necessitava molt més temps que ara per viatjar 
            i aquest hostal, a més d'habitacions, tenia un magatzem per als carros 
            i quadres per als animals, per tal de poder atendre a tots els viatgers.
 
 |  
         
          |  |   
          |  | L'EVOLUCIÓ DE LES COMUNICACIONS |   
          |  |   
          |  |   | En aquesta imatge es veu com ja ha nascut la N-152, que en alguns 
            trossos segueix l'antiga calçada romana. A l'any 1852 hi havia una 
            casa de pagès on ara hi ha la Cugulera i el petit barri de l'hostal 
            Nou. El poble de Sant Quirze quedava lluny de la carretera. 
 |   
          |  |   
          |  |   | Podem 
            observar com s'amplien les comunicacions. Ja hi tenim la carretera 
            que va a Vidrà que comença a la N-152 i el ferrocarril que servia 
            per a transportar el carbó, el cotó per les fàbriques tèxtils i els 
            viatgers. 
 |   
          |  |   
          |  |   | Mes 
            tard s'afegeix la carretera que va Berga, formant així una cruïlla 
            de comunicacions molt important i en la que hi ha l'Hostal del Ter, 
            lloc de parada obligatòria pels antics viatgers, doncs hi havia habitacions, 
            magatzem pels carros i quadres pels animals. 
 |   |