Quan vaig llegir la meva part em vaig sentir molt estrany… era la primera vegada que llegia una obra a dalt d'un escenari, però també em sentia com un autèntic narrador.

Jo em vaig sentir una mica insegura al principi, però al final molt bé, fer de narrador màgrada perquè és una bona persona. Penso que crear un personatge és molt divertit, però costa una mica adaptar-te al personatge que ets.

El narrador és un persoantge important ja que explica i recorda la història i sembla ser que va aprendre molt del Petit Príncep.

Jo com a narradora em veig com una persona més de l'obra, si no hi sigués tampoc faria falta, però hi queda molt bé així l'obra és més explicativa i més maca. Em vaig sentir bé i diferent en un racó de l'escenari explicant l'obra.

Sóc com una flor que sempre insinua coses i és molt delicada. M'he sentit bé i m'ho he passat bé. M'agradaria fer una obra petita.

El meu personatge es una mica "FIFI" i creguda. Jo crec que demano massa i no paro de queixar-me. Quan el vaig representar em vaig sentir una mica avergonyida, però de seguida vaig anar perdent la vergonya, i vaig acabar deixant-me anar per la fantasia del teatre.