Terrassa, la nostra ciutat
Si
no coneixeu Terrassa deixeu-nos dir-vos que no es precissament el
Carib, però la nostra escola està en el camí
d’entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, un immens
bosc mediterrani escampat per muntanyes amb gust pels penya-segats
i els racons de pau. A banda d’això, tenim una història
molt antiga; ja en el segle III a. C. era habitada, i en els temps
dels romans Egara (antic nom de la ciutat, i avui del carrer principal)
sonava bastant. 
Però d’una banda la forta crisi de l’indústria del tèxtil que quasi acaba amb totes les empreses i ha obligat a soportar un fort atur i una reconversió dràstica de l’activitat econòmica, i d’altra banda la consolidació d’uns ajuntamnents democràtics, ha donat un fort canvi en positiu a la ciutat, avui més agradable i amb uns barris generalment ben equipats de serveis, i on un grapat d’entitats (Centre Cívic, Poliesportiu,...) vetllen pel manteniment de la seva vitalitat . |
Des d’aquells temps ha passat de tot, i la ciutat conserva un patrimoni artístic important, sobretot d’art romànic, però el seu creixement fins a convertir-se en una urbe en la que 160.000 persones intenten cada día arribar a dormir raonablement contents, el deu al fet d’haver estat des de finals del segle passat, un indret capdavanter en la indústria tèxtil, per la qual cosa va atreure, especialment en els anys 60 i 70, un fort corrent immigratori. En aquells anys el ferum dolç que desprenien les fàbriques estava instal.lat en la ciutat i era difícil sostreure’s al bategar continuu dels telers. Els carrers estrets amb voreres minúscules en les que les vivendes alternaven amb els tallers textils en un paisatge dominat per la presència de les gegantines xemenèies dels vapors que animaven als telers, va ser l’estampa més representativa del nucli principal d’una ciutat que veia créixer sense gaire ordre grans barris dormitori sense equipaments, on els treballadors, la majoria vinguts de fora de Catalunya, podien aconseguir una vivenda. La nostra escola està situada justament en un d’aquests barris: El Pla del Bonaire, un ventat indret sembrat per mitja dotzena de grans blocs de pisos. 
|
