A TOTS ELS PARES

Cada cop és més habitual l'aparició d'intoleràncies i al.lèrgies alimentàries entre els nens. Donat que l'APA gestiona el servei de menjador del centre, insistim a tots els pares i mares que es prenguin aquesta situació molt seriosament i amb responsabilitat.

La detecció, tractament i seguiment d'aquestes disfuncions alimentàries corresponen al metge pediatra o a l'especialista al que aquest us dirigís. De tota manera i en clau purament informativa, fóra bo que sabéssiu que:

Al.lèrgies alimentàries: Són respostes "exagerades" o "equivocades" del nostre sistema immunitari, com a conseqüència de la ingestió d'un aliment, en què algun teixit corporal resulta danyat, o produeixen alguna clínica aguda. A aquests nutrients fonamentals causants de la reacció els anomenem al.lèrgens.

Aquestes substàncies, en determinats individus, activen l'actuació dels seus anticossos (IgE), els quals alliberen determinats compostos (entre ells, la histamina ) a les cèl.lules i lesionen teixits.

Els símptomes de les al.lèrgies alimentàries solen ser erupcions cutànies, urticària, inflamació de la gola, dificultats en la respiració, xoc anafil.làctic i/o asma.

Actualment, el consell de salut de la CEE ha determinat legalment dotze grups de possibles al.lergens que són:

1- Cereals amb gluten, 2- Crustacis i productes amb base d'aquests, 3- Ous i productes amb base d'ous, 4- Peixos i productes a base de peix, 5- Cacahuets i derivats d'aquests, 6-Soja i derivats, 7- Llet i derivats de la llet, incloent la lactosa (és a dir, la proteïna i la lactosa), 8- Fruits amb clofolla i productes derivats, 9- Api i productes derivats d'aquest, 10- Mostassa i les variants, 11- Grans de sèsam i productes a base d'aquests grans, 12- Anhídrid sulfurós i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/litre expresat com a So2

Intol.leràncies alimentàries: Son alteracions fisiològiques provocades per la ingestió d'un aliment, però no té res a veure amb l'al.lèrgia. La causa sol ser una deficiència metabòlica (en la majoria dels casos és per la mancança d'un enzim digestiu), donant com a resultat i sempre a partir d'unes dosis determinades, un transtorn intestinal (gasos, nàusees, diarrees...).

Per tota la informació aquí exposada, sembla lògic pensar que és una situació prou delicada com perquè es posi fil a l'agulla i es crei una normativa interna per l'ús del menjador en casos detectats.

Així, les mares i pares de nens amb algun transtorn alimentari o susceptible de poder-ho ser, hauran, per gaudir del servei de menjador (i sempre que aquest servei pugui cobrir les necessitats del nen), d'informar del diagnòstic exacte del nen fet per l'especialista, així com de les mesures que aquest imposa en cada cas. Aquesta documentació haurà de, per descomptat, portar el segell o signatura de l'esmentat especialista. Així mateix, es demanarà a aquestes mares i pares que revisin les instal.lacions del menjador del centre i donin la seva conformitat.

JUNTA DE L’APA DEL CEIP SANT ESTEVE I DIRECCIÓ DEL CENTRE