Allà en aquell poble hi vivia un cavaller molt poruc que tenia una mascota anomenada Drauvil, no us penseu que era com els demés dracs!!! No, no! Aquest era bo i valent, sabia lluitar i només menjava vegetals, era un drac vegetarià!

El cavaller Jordi i en Drauvil, a més, sabien apagar focs, si, si! ho feien tot sovint quan es calava foc al bosc i es clar, al veure tant fum i flames sortint del volcà, hi van anar corrents amb les mànegues per apagar-lo!

El drac s’havia fet tan gros que no podia sortir pel cràter del volcà i com que el cavaller Jordi i en Drauvil havien tirat tanta aigua, el foc que li sortia per la boca se li havia assecat!

El drac encara es va enfadar més i feia uns crits tan grossos que espantava a tot el poble, però el més poruc de tots era el cavaller Jordi que va anar a amagar-se sota unes pedres tapant-se les orelles per no sentir res. Eren tan forts aquells brams del drac….

El Drauvil veient que el seu amo era tan poca cosa, va anar a buscar la valenta princesa, la millor del poble en arts marcials, ella va córrer a salvar el seu estimat i amb l’ajuda d’en Drauvil li va fer una clau de judo al mig de la boca quan aquest estava cridant.

El drac va quedar totalment inconscient i va caure dins del volcà i aquest va començar a derrumbar-se sobre seu….
I sabeu que va passar??? Doncs que de la boca del drac van anar sortint tots els vilatans que s’havia menjat!!! Per sort encara eren vius!

La princesa i el cavaller es van casar i van tenir tants fills que van muntar una escola… si, si! I li van dir Pau Vila.

I en Drauvil allà es va quedar…. Diuen que encara està buscant una dragoneta!

I catacric, catacrac.... aquest conte ja s’ha acabat!