En Drauvil i Sant Jordi.
Per 5è A

Era una tarda d’estiu, en Drauvil, un drac una mica especial, estava dormint… Era un drac amable i se sentia molt sol perquè ningú gosava acostar-s’hi de la por que li tenien.
Perquè us feu una idea, el Drauvil és un drac amb ales de taques de colors i contorn groc. A l’esquena té unes punxes d’un color verd més clar que el del cos. Té la cara triangular i allargada, té els ulls desperts, una boca riallera i el coll molt curt. Té un cos àgil, un cap allargassat, la pell llisa, i unes cames fortes i àgils. El Drauvil és de la mida d’un adult.
És un drac àgil, actiu, agradable, alegre, amable, bo, bondadós, content, complaent, dinàmic, divertit, dolç, educat, esportista, fantasiós, feliç, generós, hàbil, intel·ligent, interessant, llest, pacífic, rialler, simpàtic, somniador, tranquil, valent i molt tímid.
I així és en Drauvil!



Un dia se li va acudir anar al poble del costat a fer amics. Era un poble molt petit i bell, amb molts prats plens d’ovelles. Hi vivia gent molt alegre i feliç. Les cases eren de fusta i de palla. Hi havia un castell molt gran on vivia el Rei Francesc IV i la seva filla, la princesa Sofia. El castell tenia quatre torres i dues banderes, davant del castell hi havia un camí que arribava a una casa molt maca on vivia l’alcalde del poble.


El rei era un vellet molt elegant, amb una barba llarga i arrissada, tenia els ulls grossos, les orelles allargades, un nas molt bufó i sempre portava una corona d’or amb perles vermelles. El seu cabell era de color gris, els ulls de color blau i una boca riallera amb unes dents molt blanques.

La princesa Sofia era una joveneta molt guapa. Bastant prima, el cap rodó i uns ulls blaus i brillants. El seu cabell ondulat i negre com el carbó li arribava a la cintura. La seva pell era blanca i suau com la seda. Tenia un nas rodonet i la boca gran amb uns llavis gruixuts, les dents eren blanques i brillants. Li encantava la música moderna. Era l’enveja de totes les noies del poble!




Quan en Drauvil va arribar al poble només hi va trobar animals pel carrer. Creient-se que els animals volien anar amb ell, se’ls va emportar cap al seu país. Va pensar que si s‘enduia els animals no se sentiria tan sol.

El país d’en Drauvil era fantàstic, com un paradís. Era molt difícil de trobar perquè es confonia amb els boscos i la natura. Era un immens parc d’atraccions ple d’arbres i verd per tot arreu. També hi havia moltes flors, de tots colors i mida, grogues, vermelles, roses… i de moltes classes, fins i tot flors que no s’havien vist mai enlloc més. Era el lloc on tots els humans haguessin volgut viure ja que sempre hi brillava el sol o la lluna i els dies eren clars i lluminosos.
Un dia, en Drauvil va arribar a un castell i per una finestra va veure que tota la gent del poble s’havia reunit per fer un sorteig. Des de dintre se sentia una veu molt forta, la del rei, que estava al costat d’un sac, i tot seguit va treure una paperina i va anunciar cridant desesperat: Hi haurà d’anar la princesa!
Hi va haver una pausa de gran silenci i després la princesa es va llençar desesperada als braços del rei. Llavors, se’n va anar poc a poc i en silenci. Quan la princesa va veure el drac va fer un sospir, volia cridar, però el drac tapant-li la boca ràpidament, li va dir:
- No cridis, no et vull fer mal, només vull fer amics. Com et dius?- va preguntar deixant anar les mans suaument.
- Em dic Sofia, i tu?
- Jo em dic Drauvil- i fent un gran somriure tots dos van dir:
- Serem molt amics!
Just quan van dir això va aparèixer Sant Jordi dalt d’una moto últim model.
Va veure en Drauvil que tenia la princesa agafada de les mans i va dir:
- Drac esquifit! Deixa la meva princesa!
I la princesa va respondre:
- Jo no sóc la teva princesa i en Drauvil és el meu amic!
Quan els animals van arribar al país del Drauvil ja no van voler tornar cap a casa. Ell s’ho passava molt bé amb els animals però no podia parlar amb ells, i el Drauvil volia un amic amb qui poder enraonar i intercanviar opinions i idees. Per tant, va decidir tornar al poble a veure si trobava algú que volgués ser el seu amic. Però hi havia un problema, que era molt vergonyós i no s’atrevia a preguntar-ho…
De tant en tant anava al poble i raptava algú. Aquella persona ja no la tornaven a veure mai més pel poble i tothom es pensava que el drac se l’havia menjada. El que no sabia ningú era que quan arribaven al país del Drauvil, ja no en volien marxar mai més ja que estaven molt feliços i es feien molt amics d’ell.



El príncep va decidir no matar el drac ja que la princesa li havia demanat. Llavors li va demanar a la princesa si es volia casar amb ell, però la princesa li va dir que no volia deixar sol en Drauvil. El príncep llavors, va proposar de fer un castell ben gran on poguessin viure tots junts, així mai més ningú no estaria sol.
Des d’aquell dia tota la gent va tornar al poble i anaven tots a jugar al país del Drauvil de tant en tant. Tos van viure molt alegres i contents, el Drauvil tenia amics i la princesa i el príncep es van casar i van tenir molts fills.

I la Rosa? Doncs com que no es va vessar sang d’on en poguessin sortir, el Drauvil es va convertir en jardiner i va plantar rosers per tot el poble, a partir d’aquell moment el poble va passar a ser el poble de les roses més boniques i colorides que s’havien vist mai.

FI