Hem fet un llibre de contes.
Per 6è B
Els nois i noies de 6è B hem volgut retre un homenatge a la nostra mascota, en Drauvil, i hem escrit una col·lecció de contes amb els quals hem fet un llibre.

Aquest és un dels contes escrits que hem escollit per "penjar-lo" a la pàgina web.

COM VA ARRIBAR EN DRAUVIL A SER LA MASCOTA DE L’ESCOLA?

Autores: Marta i Inés

Un matí la Inés i la Marta sortien de casa amb la seva mare, la Natàlia. Era un dia especial per a elles, començaven l’escola i anirien a P3.

La Inés era molt ordenada, tenia els ulls verds, el cabell castany i era molt prima. La Marta que era la seva germana bessona, era molt simpàtica amb ganes de jugar i divertir-se, tenia el cabell castany com la Inés, però en canvi tenia els ulls negres com la seva mare.

Quan portaven dues hores a l’escola ja havien fet molts amics, entre ells la Sara, la Mireia, l’ Edgar, l’ Èric... En realitat s’havien fet amigues de tots els nens i nenes de la classe.

Aquell mateix dia, quan van sortir al pati, la Inés estava recollint les joguines, i es va adonar de que hi havia alguna cosa darrera la font del pati i la va anar a buscar amb la Marta.

En agafar-la van veure una cua verda:
-Tata que ez ezo?- va dir la Inés.
-És un cocorrilo - va contestar la Marta.
-No, ez una ijuana- va dir la Inés.
-No, me lu va dir la mama-  va dir la Marta tota amoïnada- És una, una, lagar... mmm... no m’handacoldu.  
-Ya lo se ez una lagartoja– va dir la Inés que se’n recordava molt bé.
-Cojela de la cola- va dir la Marta amb cara de fàstic.
-No, no, no, cojela tu –va contestar la Inés. 
-No que m’ha fa miedo- va contestar-li la Marta amb els ulls tancats per no veure aquella cua verda.

Finalment la Inés va agafar aquella cua verda i llefiscosa , i llavors, de sobte...
- ¡Eh! Però què és això  d’agafar a la gent per la cua?- va dir aquell ésser que pel que semblava, devia de ser un drac.
-Tata, eza lagartoja habla- va dir la Inés molt sorpresa.
-Como te llamas?- va preguntar Marta.
-Em dic Drauvil i no sóc cap “lagartoja” com dieu vosaltres, sóc un petit drac - va dir.
- Cuantoz anys tienez?- va preguntar la Inés.
-Tinc tres mesos- va respondre en Drauvil.
- Vols venir a nuestra casa- li va dir la Marta a en Drauvil. 
-D’acord així coneixeré altres llocs perquè estar aquí és molt avorrit, quan no hi ha ningú- va respondre en Drauvil.

Van anar a casa de les bessones, quan van arribar el van amagar a la motxilla,  desprès van anar a berenar.

Mentre berenaven la seva mare va agafar la motxilla la va obrir i...
¡Aaaaaah!- va cridar ¿Però que porteu a la motxilla?
-Mama ¿que ay a la motxilla?- van dir les dues bessones a la  vegada.
Veniu aquí! - Va cridar la mare.
Les dues bessones hi van anar corrents.
- ¿Què porteu a la motxilla?- va tornar va preguntar la mare.
-Nada no portem nada- va respondre la Inés, mirant a la Marta.
-¿Segur?- va preguntar per tercer cop- llavors digueu-me, ¿Què és això, que sembla un drac?
-Però, Què passa en aquesta família? - va cridar en Drauvil.- Per què tothom m’agafa per la cua?
- Però si parla!- va dir la seva mare tota sorpresa.
- Sí mama, es diu Drauvil i és molt especial- va dir la Marta, cansada de sentir  la seva mare rondinar.
-Mama tu que etz tan guapa, ¿ Que noz lo podemos quedar?- va preguntar la Inés amb cara de bona nena. - Mmmmm... si el cuideu i li doneu de menjar, sí, però si nó, No!
Amb l’ajuda de la seva mare el van banyar, li van donar de menjar i li van fer una caseta. En Drauvil estava molt content.

Les bessones van anar a dormir i poc desprès també hi van anar la seva mare i el seu pare.

L’endemà era Dimarts, el pare es va llevar, com que havia de anar a treballar va anar a dutxar-se i quan va obrir la cortina...
-¡Aaaaaaah!- va cridar- ¡Natàlia!
- Què passa?- va preguntar la mare.
- Mira el que m’he trobat dins la banyera!- va respondre.
- ¡Ah sí! Es diu Drauvil i  se l’han trobat les teves filles a l’escola.
- Doncs aquest drac no es quedarà aquí! Ha de tornar a l’escola, que és on l’han trobat - va dir el pare molt seriós.

I tal dit, tal fet, les nenes van haver de tornar el Drauvil i la caseta que li havien fet, a l’escola.

Només entrar per la porta tots els nens i nenes de la classe van fer una rotllana al seu voltant i una veu de persona gran va dir:
- Marta, Inés , Què porteu?
Aquella veu era la de la seva mestra.
- És un dragoncito, que es llama Drauvil- va dir la Marta, presentant en Drauvil a qui tothom mirava amb admiració.
- Enz lo vam encontrar aquí a l’escola, al detraz de la font de nuestro pati - va continuar la Inés.
- I que hi fa aquí aquest drac?- va preguntar la mestra.
- No lo sabem, però és molt especial, perquè habla- va dir la Marta mig rient.
- Doncs si és tan especial, com dieu vosaltres ha de ser la mascota de l’escola. Que us sembla noies?- va dir la directora, que ho havia escoltat tot.

I així va ser com el Drauvil es va convertir en la mascota oficial de l’escola Pau Vila.

FÍ