Museu de la Colònia Sedó

	Els alumnes de 6è A vam voler conèixer l'únic museu que tenim a la vila: el museu de la Colònia Sedó, i per això vam anar d'excursió fins a l'antiga colònia tèxtil. Allí vam visitar el seu museu i vam conèixer com es treballava i vivia quan estava funcionament.
XAVIER GRANEL Representant del Museu de la Colònia Sedó

A qui pertany aquest museu?
Aquest museu no té una direcció pròpia, sinó que el qui mana és el director del Museu de la ciència i tècnica de Catalunya, el Sr. Eusebi Casanelles. No és sol un museu, és un conjunt de museus repartits entre tot Catalunya. Cadascun dels museus que formen part d´aquesta xarxa té alguna cosa que representa la ciència i la tècnica que en el seu temps, va tenir molta importància i que ara forma part del patrimoni històric.

Què és aquesta turbina i per a què serveix?
Aquesta fàbrica en la qual esteu tenia una màquina molt important que produïa molta energia, era aquesta gran turbina que es veu a l’entrada. Veieu que està connectada a uns cables que mouen unes rodes i uns engranatges que feien moure tots els telers que es veuen en aquestes fotos.

A quin any es va tancar la Colònia Sedó?
Aquesta Colònia va tancar fa 20 anys, al 1980, i es va començar a pensar en convertir-la en un museu

A què es dedica aquesta entitat i què conserva?
Aquesta entitat es dedica a la conservació del patrimoni industrial i històric. Conservem màquines i eines industrials que tenen un valor històric. I també és un centre d’interpretació del que va ser la colònia Sedó. També aquí es pot veure tot el que era la Colònia, com funcionava, on vivien els treballadors. Això era com un poble. Prop de la fàbrica hi havia les cases dels treballadors, una escola, el cinema/teatre, una botiga. Era un poble que estava al terme municipal d’Esparreguera, però que no depenia d’ell.
Aquests museus conserven tot el patrimoni industrial que hi havia antigament. Per exemple, el director el Sr. Casanelles, quan li diuen que en algun poble hi ha alguna fàbrica que no funciona i és molt gran, va allà perquè convé conservar-la i llavors el museu la compra, per poder estudiar-la i ensenyar-la a altres persones, convertida en museu.
Hi ha molts museus en aquesta xarxa per exemple, a Capellades, hi ha un molí paperer, convertit en museu. A Igualada, hi ha un altre museu de la pell i així molts. En aquell plafó hi tenim els museus de la xarxa.

Qui hi treballa, què s´ha de fer per entrar-hi?
Aquest és un museu públic, no és un museu privat, es a dir els qui treballem som funcionaris i depenem de la Generalitat de Catalunya. Per entrar-hi a treballar s’ha d’entrar fent oposicions com a funcionari.
Aquest és un museu molt petit depèn de la central de Terrassa, i hi treballo jo i també tenim 2 monitors que vénen a ensenyar al museu, aquests monitors depenen d’una agència associada amb el museu de Terrassa que gestiona totes les visites escolars o de grups.

Qui és el president de l´entitat?
El director o president d´aquesta entitat és el mateix que el de tots els museus associats i el del museu de la ciència i tècnica de Terrassa, el Sr. Eusebi Casanelles i Rahola. Aquest museu en concret es va inaugurar al 1987

Hi col·laboren persones estrangeres?
En aquest museu hi ha col·laborat una persona, que no és estrangera però sí important, Dolors Ferré. Aquesta senyora va viure a la colònia perquè els seus pares hi treballaven i quan va ser gran va fer la carrera d’història i quan va acabar va fer un estudi que es diu tesi doctoral, sobre la Colònia Sedó. Ha fet un llibre que s’ha publicat a l‘estranger i aquest llibre ens serveix per donar a conèixer la història industrial i tèxtil de la Colònia. Si mireu aquest plafons del fons veureu que es veu el funcionament de la fàbrica i com era i això és el que relata aquest llibre.

Cada quan us reuniu i per què?
Com a entitat no hi ha reunions fixes perquè jo estic sol, però si hi ha una visita important de gent que vénen d’altres països , ens reunim amb la gent del museu central per preparar les visites. Però no hi ha un dia de reunió fix. Això es fa en casos excepcionals

Com va començar el museu?
La història de l’actual polígon industrial va començar quan la fàbrica de la colònia va tancar al 1980. Els amos va tancar perquè ja no era rendible amb el tipus de teixits que la societat necessitava i pel tipus de fabricació.
Després de 6 anys, l’amo va posar en venda la nau industrial i llavors es va formar una altra empresa que es deia polígon industrial Can Sedó S.A. Un senyor d’una empresa anomenada PICSA va començar a comprar parts de la fàbrica, o sigui diferents naus, i les va dividir totes i després va començar-les a vendre a petits industrials perquè poguessin instal·lar les seves empreses. Per això avui en dia aquí hi ha un conjunt de 50 o 60 indústries ( n’hi ha de totes menes: fusteries, mecànics, fabricació d’aparells electrònics…)

I quan es va començar a vendre, aquí a la nau que estem ara hi havia un problema, com que hi havia aquesta turbina, no es podia moure. Llavors un dels amos de PICSA va considerar que era important aquesta màquina i van pensar que això podria convertir-se en museu. I com que hi ha caixes d’estalvi que ajuden a les empreses, hi va haver una caixa que va comprar a PICSA , aquest local, llavors es va convertir aquest local en museu i els diners els va posar la Caixa de Manresa i com una obra social, aquesta >Caixa, va donar aquest local al Museu de la Ciència.

Quins teixits es feien quan funcionava la Colònia?
En aquesta empresa es feia especialment cotó, va arribar a ser l’empresa més important d’Espanya. Després també es va fer pana, un teixit que encara s’usa, potser alguns de vosaltres encara porteu alguna peça de roba d’aquest teixit.

Què ha canviat de l´edifici d´abans?
De l'edifici d’abans ha canviat poca posa. S’ha canviat el que és la distribució abans aquí no hi havia aquests telers que veieu ara, només hi havia la turbina, els telers estaven en una altra sala, com la que veieu a la foto. O sigui que l’edifici no ha canviat gaire, només ara hem fet petites instal·lacions pel museu. El terra abans no estava a així, era més baix. El pont per on heu entrat tampoc no hi era, hi havia una finestra.

Quan es va construir la turbina?
La turbina la van construir aquí, aquesta turbina es diu turbina Planes i té una potència de 1400cv , La ver fer aquesta indústria que era de Girona i feia turbines.

Quants treballadors hi havia?
Quan la Colònia va arribar al màxim esplendor hi van arribar a treballar uns 3.000 treballadors, però només hi van viure unes 1.800 persones, la resta era gent que vivia a Esparreguera o a Olesa de Montserrat.

Quan va començar a funcionar i què hi havia?
Aquesta Colònia va començar a funcionar fa 150 anys.
Abans hi havia molts més telers ara només queda el que es veu aquí.
Tot el que hi havia de tèxtil ,quan es va tancar l’empresa, el Sr. Sedó, l’amo ho va posar en venda.

Els visitants ho veuen tot o hi ha coses que no ensenyeu?
De les coses que tenim, hi ha coses que no s’ensenyen com plànols i documents dels treballadors, dibuixos de teixits de les màquines, fotografies, que encara existeixen i es guarden en un arxiu històric i que no s’ ensenya perquè seria massa avorrit, es pot consultar si algun estudiós, vol fer un treball.

Hi ha hagut treballadors importants?
Hi ha treballadors importants i sobretot populars, un va ser l’Emili Llongueres, el pare del famós perruquer.
També hi ha treballat el pare d’una persona lligada al món del futbol, el pare del Lardin.
Però els amos de Can Sedó, anys enrere, van ser gent molt important i rica, com el Sr. Sedó, també va ser treballador de la fàbrica.

Per què s´ha fet un museu?
Aquí s’ha fet un museu per poder conservar, aquesta màquina que hi ha aquí, la turbina i també per poder ensenyar a la gent, com és una colònia industrial, com vivia la gent i la importància d´aquesta fàbrica en el conjunt de les empreses tèxtils de Catalunya i tota Espanya, per donar a al gent la idea de la seva importància històrica.

Qui va ser Antoni Sedó? Per què lo colònia porta el seu nom?
Antoni Sedó va ser un dels amos més importants que va tenir la fàbrica, però no va ser pas l’únic, perquè aquesta colònia va tenir més de 150 anys d’història. El primer amo va ser el Sr. Antoni Puig, i el Sr. Sedó hi treballava com a un administrador, a més a més, va ser polític i un comerciant molt important Quan va morir el Sr. Puig, Antoni Sedó va passar a ser l’amo i els seus fills van continuar essent amos.
Per això el museu porta el nom de Sedó perquè la família Sedó va engrandir la colònia i van fer noves cases per als treballadors. botigues, escola, cinema i altres serveis.

Si voleu saber més coses de la Colònia Sedó i del seu museu només cal que cliqueu el nostre mural

Quines màquines i eines s´utilitzaven?
A dins del polígon industrial hi van arribar haver 1300 telers també hi havia moltes màquines per fer el fil, hi havia les escardes per poder pentinar el cotó, també hi havia màquines de vapor per poder escalfar l’aigua de les calderes. La principal està aquí la turbina, aquesta és la més gran. N’hi havia unes quantes de turbines. I a part d’això hi havia un munt de màquines i eines .

Quins amos de la colònia hi ha hagut?
El primer amo de la colònia va ser el Sr. Puig, però sempre hi ha hagut socis que posaven diners perquè la societat prosperés i es poguessin comprar màquines, però el gerent i el més important va ser el Sedó, i després els seus fills i néts, i com que van ser tants anys que va tenir aquest nom la fàbrica que avui en dia no té sentit canviar-li el nom..