Quadern de viatge a Itàlia

En el viatge a Itàlia, vaig gaudir de moltes coses interessants i meravelloses. Al començament, estava molt nerviosa perquè no em podia creure que coneixeria el país del qual tant havíem parlat. A l'autocar m'imaginava moltes coses i somniava que ja era allà, però mai vaig suposar el que en realitat vaig veure; va ser molt excitant. Diana Roselló

Pisa

És una ciutat que era un antic port medieval situat a la vora del riu Arno, a uns 12 km. de la seva desembocadura i que conserva encara el paper de nus de comunicacions. Juntament amb una artesania tradicional té indústria tèxtil, farmacèutica i del vidre. La piazza del Duomo reuneix el magnífic conjunt integrat per la Catedral (segles XI-XII), el Baptisteri, la Torre inclinada (segle XIV) i el Campo Santo, que conserva restes de sepulcres i de pintures al fresc de diferents monuments.

Quan hi vam arribar, era primera hora del matí. Ràpidament ens vam dirigir cap a la piazza del Duomo. En arribar-hi la sensació va ser de sorpresa perquè sembla mentida com en un lloc tan petit pot haver-hi tanta bellesa. Vam sentir la necessitat de fer fotografies perquè era un espectacle que mai no havíem vist abans i en volíem guardar un record per sempre. Míriam Jiménez

Siena

M'agrada recordar aquells moments els quals van fer que una vida sencera es transformés d'una manera brutal. Vull dir que no ho oblidaré mai i que va ser una experiència que m'agradaria repetir. Vam arribar a Siena el segon dia de ruta. Vam tenir un viatge molt tranquil amb l'autocar. Mentre ens hi acostàvem anàvem parlant del bé que estava anant tot. Havíem sortit de Florència a l'hora de dinar i una hora més tard ja érem a Siena. És una ciutat molt tranquil·la i alhora amb molt moviment d'estrangers...Vam anar al centre històric fins arribar a la piazza del Duomo, que constitueix un nucli important. Escoltàvem amb atenció les explicacions dels professors que ens acompanyaven. Després vam anar a comprar prop de la Catedral. És una ciutat que desperta emocions difícils de controlar, ja que és una zona plena d'història que amaga tota una saga de cavallers i torneigs cavallerescos que des dels temps antics fins al segle XXI corren amb els seus cavalls per aquesta plaça un cop l'any. Vam romandre a la ciutat durant unes hores i després vam tornar cap a Florència. Toñi Heredia.

Florència

Vull parlar de la ciutat que em va agradar més: Florència. Sobretot per totes les escultures i monuments que vaig poder visitar i que coneixia pels llibres, però que ara vaig poder tocar. Quan vam marxar de Pisa, vam dirigir-nos cap a Florència. En arribar, el primer que vam veure va ser el campanar de Giotto. Li vaig fer moltes fotografies. Tot seguit vam anar caminant fins a la Galleria dell'Academia on hi havia el David de Miquel Àngel. Després vam anar al mercat que hi havia al costat i vam observar les parades i fins i tot vam comprar algunes coses. Vam seguir passejant fins a la catedral de Santa Maria dei Fiore i La Plaça del Duomo. Em van sorprendre molt tots aquests monuments i mentre tothom comprava, jo feia fotografies sense parar. Estava meravellada per tanta bellesa. Diana Roselló

Florència potser que sigui el museu més gran del món. Bressol del Renaixement, és avui en dia una ciutat cosmopolita on es fusionen milers de persones i cultures atretes per aquell gran munt de genis que van viure a la ciutat durant el segle XVI. Carrerons recargolats, edificis a escala humana, belles places i gent cordial, Florència viu entre el passat artísitic i el futur tecnològic. Al bell mig de la ciutat trobem el Duomo, un temple solemne que s'alça majestuós i impecable per sobre de les altres construccions. Fet amb marbre de carrara blanc i verd, el Duomo enlluerna i brilla per si mateix. El contrast i policromat dels marbres juguen tot fent figures i sanefes al voltant de l'edifici, decorat fins l'últim racó però sense donar sensació de carregament ni pesadesa, sinó tot el contrari. La massa sembla flexible i lleugera. Des del mirador que hi ha als afores de la ciutat es pot divisar la gran cúpula feta per Brunelleschi i que amaga dintre seu tot l'esperit i la història del Renaixement. L'entrada que porta a dins del temple fa que els ulls es tornin bojos i el cervell per uns moments es quedi col·lapsat; és impossible fixar-se en tots els detalls. Cal gaudir de la portalada en global si un hom no vol caure marejat per un excés de bellesa. Una vegada dintre, la vista no m'ajuda a veure el final de l'edifici. Dintre del temple, de la casa de Déu, em sento minúscul; el sostre és a anys llum i la sensació de buit és enorme. Fora, acabo topant amb el Campanille de Giotto des d'on es pot veure la ciutat sencera. Davant de l'esvelta torre trobo el Baptisteri, un edifici rodó que té les portes esculpides; els panells més impactants i increïbles són fets per les mans de Lorenzo Ghiberti que en comptes d'esculpir, sembla que dibuixi. Un cop dintre del Baptisteri, podem observar l'herència de l'art bizantí en la cúpula de l'edifici, tota decorada amb un gran mosaic que fa mal a la vista degut a la gran quantitat de teseles daurades que fan l'efecte de ser d'or. Lluís Montanero

Venècia

Si s'hagués de triar una ciutat per la seva originalitat seria sense dubtar, Venècia. Vuit illes úniques al món, on no hi ha cotxes ni bicicletes, on si la gent es vol moure, ha d'anar a peu i travessar el gran nombre de ponts que comuniquen la ciutat. Venècia és especial per si mateixa, sembla una cosa irreal creada per la ment fantasiosa d'algun escriptor. Les góndoles que recorren els canals semblen de somni, tot és com a les pel·lícules. Els gondolers, amb el jersei de ratlles, les parelles abraçades dins d'aquells nius d'amor improvisat i els músics acompanyats pel violí o l'acordió canten cançons tendres que s'endinsen al cor de qui les escolta. A venècia com a moltes altres ciutats italianes, el concepte d'art va lligat al de religió. A una banda de la immensa Plaça de St. Marco, es troba la basílica que dóna nom a la plaça, una obra mestra de l'arquitectura d'estil oriental que en sí és una demostració de poder i propaganda de l'Església Catòlica. Tota la construcció està decorada al seu interior per més de 8.000 metres de mosaic. Igual que en al cas del Baptisteri de Folrència , la influència bizantina és més que notable. El sostre és ple de dibuixos de temàtica religiosa, que sobresurten del fons daurat.Diu que van trigar més de trenta anys a col·locar totes les tessel·les que avui sorprenen el turista. Des del balcó de la basílica s'observa en la seva totalitat la immensa plaça plena de coloms, de gent que va amunt i avall i de grups que fotografien la balconada on estan situats quatre cavalls de bronze, rèplica dels quatre originals que hi ha dintre de l'edifici i que van ser portats de Constantinoble l'any 1200 d.C. Entremig dels carrerons, l'olor de pizza i pasta fresca acabada de cuinar es fa present i es barreja amb el gran xivarri que fa la gran massa que es mou en bloc d'un costat a l'altre de la ciutat. Tothom té pressa per arribar a algun lloc, ningú dels que som allà no es vol perdre cap detall d'aquesta estranya ciutat, que encara que costi de creure, existeix de debò. Lluís Montanero

No es pot explicar amb paraules el que vam veure. Era el tercer dia del viatge i anàvem a visitar Venècia. Em penso que aquest era el dia més esperat per tots, ja que tothom tenia moltes ganes de visitar aquesta ciutat tan curiosa. Quan vam arribar amb el vaporetto vam veure que feia molt bon dia i que hi havia molta gent visitant la ciutat. Primer vam veure el pont dels sospirs.Ens van explicar que el pont es deia així perquè comunicava la presó amb la sala dels tribunals i fa referència als sospirs fets pels condemnats. Aquesta història em va sorprendre molt ja que no podia deixar de pensar que molta gent havia passat per allà els últims moments de la seva vida i que havien pogut veure la ciutat per darrera vegada des d'allà. Vam anar a la Plaça de Sant Marc; vam veure la torre del rellotge i la basílica. Em va agradar molt.

Després vam anar a passejar pels carrers i per on passaven les gòndoles. Més tard, vam pujar en una i aquest viatge mai no l'oblidaré. Va ser molt bonic visitar la ciutat per aigua i a més en companyia dels meus amics i el gondoler que era un home molt amable. Vam fer moltes fotografies ja que tot ens semblava impressionant. Quan vam tornar a l'hotel estàvem cansats i teníem una mica de fresca, però coincidíem que va valer la pena ja que vam passar un dia fantàstic i inenarrable. Sandra Espinosa

Verona

Era l'últim dia del nostre viatge. I malgrat algun petit contratemps que vam patir, el grup va visitar l'amfiteatre l'Arena. Teníem ganes de visitar la ciutat perquè és el lloc on reposen Romeu i Julieta. Mentre anàvem pels seus carrers pensàvem que el viatge s'estava acabant i ens debatíem entre les ganes de tornar per explicar tot el que havíem vist i les ganes de quedar-nos allí una mica més. Un cop acabada la visita, ens van portar cap a Gènova on hi havia el vaixell que ens havia de tornar. En veure'l, vam quedar impressionats; tant, que vam passar tota la nit passejant per dintre seu i no ens vam recordar de dormir. Sandra Espinosa

Quan tornàvem, per una banda estava molt contenta perquè tornaria a casa , però per altra, em sentia trista perquè ja s'havia acabat tot i m'ho va confirmar el fet que el vaixell atracava al port de Barcelona. A l'autocar em sentia nerviosa i volia arribar de seguida per veure la meva família i poder explicar-ho tot. Sandra Espinosa