FUNCIÓ DE DANSA TEATRE MIGUEL HERNÁNDEZ

Per Carla Casanovas de 6è B

El dia 27 d’octubre del 2011 vam anar tot cinquè i sisè a veure un espectacle de dansa a la sala Miguel Hernández. La funció, anava de dansa contemporània, es notava que estava molt treballat, i que hi havien dedicat molt temps en practicar-lo. Tots els ballarins i ballarines eren molt elàstics i flexibles. Tots els moviments, gestos, salts etc.. eren increïbles.

El director d’aquesta companyia de dansa, s’ha basat en les històries que li explicava el seu avi. A partir d’aquí ha fet una representació on sortien aventures que li passaven al seu avantpassat. Eren en total, els que sortien a escena, uns sis ballarins; tres nois i tres noies. Es veia que s’ho passaven genial ballant i que era la seva passió, la dansa. Hi ha opinions de tot tipus, hi ha gent que no li va agradar gaire, i d’altre que sí.

Per exemple: El Pol, l’Eloi, el Jordi i el Marc de sisè -B no els hi va agradar gaire perquè aquell tipus de ball no es que diguéssim, la seva passió. L’Anna tenia una altra opinió del que va veure: “ M’ha agradat molt, i trobo que requereix molt esforç i treball”, deia. També va haver gent que trobava que estava molt bé, però que no l’entenien gaire. La dansa es pot interpretar de moltes maneres. La gent no només s’expressa parlant, perquè ho entenguem, sinó que com aquests ballarins han fet, es pot expressar d’altres maneres,en aquest cas la dansa. Jo, la Carla Casanovas, crec que va estar molt bé, aquells moviments no els podia fer qualsevol, com ja he dit abans eren tots ‘’mega’’ flexibles.

ÉS UN ESPECTACLE QUE US RECOMANO QUE ANEU A VEURE!