CEIP Miquel Martíi Pol

Què hem après?

Encara, que no ho sembli, en els ous que ens han quedat hi ha vida.
Els ous no s’obriran fins a la primavera i creiem que deu ser per: la humitat, la temperatura....ben bé no ho acabem d’entendre, però sabem que no tornarem a tenir cucs fins que a la morera li surtin el borrons.
Que els capolls sempre es començaven a fer en els branquillons de les fulles de la morera, o envoltats amb alguna fulla, una mica seca.
Que en la seva fase de cuc menjaven molt, devia ser perquè sabien que hi hauria un temps en que no podrien menjar.
Que s’entortolligaven entre ells i que algunes vegades semblava que s’estaven barallant.
Que en van morir molts, però encara en van viure més.
Que les papallones van tardar uns 15 dies en sortir dels capolls.
Durant els dies en que van estar dins dels capolls, si els sacsejàvem sentíem un soroll, similar a unes “maraques” petites.
Miràvem els capolls a contrallum, cada dia, i veiem que no sempre van tenir la mateixa forma.
Que en sortir la papallona, deixava una espècie de sang ial començament es movia com si estigés molla.
Que la papallona, per gran que fos, sempre feia un foradet molt petit per sortir. Necessitaven molta força per poder trencar el capoll, era molt fort.
Com que la mestra, ens va portar mocadors de diferents colors i ens va dir que sols un era de seda natural, “natural”. Nosaltres si els miràvem i els tocàvem ens vam pensar que era un de vermell, el més bonic, però quan ens va tapar els ulls, molts vam trobar que el més finet era un que tenia un color blanquinós , ara sabem que la seda té un color com blanquet.
Que la seda és molt apreciada, però per a fer-la hauríem tingut que matar els capolls, i nosaltres no ho vam voler fer; ens els estimàvem.
Que cicles similars al dels capolls els fan les plantes, els animals i nosaltres mateixos.... les larves dormien.
Que encara que sembla que tot s’ha acabat, no és veritat.
Que per fer un experiment s’han d’anar prenent dades i apuntant el dia i l’hora on has mirat.
...i més coses que no recordem, però sabem que ens ho passàvem bé i que sols cal esperar a la primavera per tornar-los a veure néixer.