Sóc de la clase de modalitat
de Literatura Catalana i voldria comentar l'última obra que he llegit.
S'anomena “Terra Baixa” i el seu autor és Àngel Guimerà.
L´obra de teatre és
composta per tres actes, semblants a la trimembra clàssica (Introducció,
nus i desenllaç). Se situa en el medi rural de l´época
romàntica al segle XIX. Els seus personatges són un clar
reflexe de la societat i dels seus cànons.Llegint aquesta obra m´he
adonat de la posada en escena d´un Tipic ideal romàntic que
s´ubica en el camp i la muntanya: el drama rural. Aquest subgènere
del teatre romàntic mitifica la dualitat entre el bo i el dolent.
Els personatges de la plana mostren
un to patètic i sutmís, on ningú no es salva de sortir
mal parat de la trama. La terra baixa representa simbòlicament la
impuresa de les relacions personals perquè tots els que hi viuen
són decadents, malviuen amb les seves penúries. Tot el contrari
de la terra alta que representa la felicitat, la puresa, el benestar on
la innociència forma part de tots els voltants.
Aquesta antitesi sòn dues
postures molt diferents: sembla mentida que sent tant a prop siguin tant
lluny. Jo voldria saber si aquesta és una contradicció o
una certesa.
D´oposats n'hi ha
força i començo a sospitar si aquesta associació de
contraris que s´estableix, és veritat. Tant el blanc com el
negre, el dia i la nit, el lleig i el bell. Són un infinit d'antònims
més que ajuden a acolorir la vida de cada dia. Sempre trobarem un
parell d´oposats ja que per més que ho intentis, el parlar
o escriure i el viure en general utilitzaràs aquests conceptes.