IES “RUBIÓ I ORS”
Departament de Llengua i Literatura Catalanes
Primer Curs de Batxillerat
Modalitat: Humanitats i Ciències Socials
Matèria: Literatura Catalana
Normativa del curs 1999-2000
1. Programació:
Segons preveu el currículum
de la matèria de Literatura Catalana del Batxillerat d’Humanitats
i Ciències Socials, les lectures prescriptives per les promocions
1998-2000 seran les següents:
(1) Joanot Martorell,
Tirant lo Blanch (Mirar Annex de la selecció oficial).
(2) Ausiàs
March, Antologia poètica (Mirar Annex de la selecció oficial).
(3) Àngel Guimerà,
Terra baixa.
(4) Prudenci Bertrana,
Josafat.
(5) Joan Salvat-Papasseit,
El poema de la rosa als llavis.
(6) Llorenç
Villalonga, Bearn
Aquestes obres seran d’obligada
lectura per la superació de la matèria (si no es llegeixen
serà suspesa automàticament la matèria). Serà
necessària la compra dels dos primers llibres que proposi la professora,
per ajustar-se a l’antologia oficial. La resta d’obres poden ser adquirides
per l’alumnat en qualsevol biblioteca o d’altres serveis de préstec
de llibres (malgrat que s’aconsella sempre, la compra del llibre a fi de
disposar de les obres en la biblioteca personal de l’alumne/a).
2. Temporització:
La matèria consta
de tres crèdits. Cada crèdit es desenvoluparà durant
un trimestre, a raó de tres hores setmanals. La seva organització
serà la següent:
Primer Trimestre (primer
crèdit) : Joanot Martorell i Ausàs March
Segon Trimestre (segon
crèdit) : Àngel Guimerà i Prudenci Bertrana
Tercer Trimestre (tercer
crèdit) : Joan Salvat-Papasseit i Villalonga.
3. Material:
Cada alumne/a haurà
de disposar del llibre de lectura i d’una llibreta d’apunts (espiral llarga)
en la qual anirà ordenant tota la matèria del curs. És
obligatori portar a classe el material i serà objecte de sanció
quan no es porti (15%). Aquesta llibreta serà avaluada per la professora
durant la valoració del crèdit (presentació, pulcritud,
qualitat dels comentaris, context...)
4. Assistència:
L'assistència a classe
és obligatòria per a tot l'alumnat i constitueix una part
de la nota d'avaluació. Els retards també seran objecte d’avaluació.
Es considera un retard quan un/a alumne/a arriba a classe després
que la professora l’hagi nombrat quan passa llista. Cada dos retards es
considera una falta d’assistència.
5. Avaluació:
Per aprovar la matèria
cal haver superat els tres crèdits. Cada crèdit és
independent i es valora de manera aïllada en relació a la resta
d’autors (cada crèdit presenta una certa unitat contextual). Per
aprovar un crèdit cal treure un mínim de 5 punts i presentar
tots els treballs encarregats per la professora.
5.1 La nota del
crèdit es diversificarà de la següent manera:
Continguts: 80% (exàmens)
Actituds: 20%
(Context-teoria i comentaris de textos a classe o a casa,
puntualitat I presentació dels treballs)
Per Continguts entenem (80%):
les proves d’examen. Es faran dues al llarg de cada crèdit on l’alumnat
haurà de desenvolupar un comentari de text d’un fragment de l’obra
seleccionada i el context socio-cultural de cada autor (teoria preliminar).
Per Actituds entenem (20%)
: l’aprenentatge gradual del comentari literari (exercicis fets a classe
i a casa per l’alumnat). Són les preguntes del dia a dia ja siguin
orals o a través de la llibreta de treball. També es valorarà
l’assistència a classe, puntualitat, respecte pel grup-classe, interès,
motivació, i participació positiva en general. Així
com l’atenció a l’aula de video. Els treballs fora de termini seran
valorats de forma disferent.
5.2 Totes les proves
que siguin avaluables es valoraran seguint el següent criteri:
Continguts: 70%
Presentació
i cal.ligrafia: 10%
Correcció lingüística:
20% (s'avaluarà sobre 20 línies, a descomptar 0,2 per falta)
6. Recuperació:
Si algun alumne/a suspèn
algun crèdit per recuperar-lo caldrà fer un examen durant
el curs per superar-lo (juny?). A revisar pel Departament.
Joanot Martorell, Tirant
lo Blanc. Capítols seleccionats:
X. La resposta definitiva
que l’ermità féu al Rei.
XI. Les gràcies que
lo rei d’Anglaterra fa a l’ermità.
XII. Com lo rei anglès
donà llicència a l’ermità que anàs a fer les
magranes compostes.
XXVIII. Com lo rei d’Anglaterra
se casà ab la filla del rei de França, e en les bodes foren
fetes molt grans festes.
XXIX. Com tirant manifestà
son nom e son llinatge a l’ermità.
XXX. Com Tirant demanà
a l’ermità en què pensava.
XXXI. Com Tirant pregà
a l’ermità que li volgués dir quina cosa era l’orde de cavalleria.
XXXII. Com l’ermità
llegí un capítol a Tirant, del llibre nomenat Arbre de batalles.
XXXIII. Com l’ermità
llegí a Tirant lo segon capítol.
XXXIV. Com l’ambaixador
del Papa menaçà al capità del Gran Turc dins Contestinoble.
LX. Les paraules que Tirant
dix al cavaller qui es combatia, com lo tingué vençut.
LXI. La resposta que Tirant
féu al senyor de les Vilesermes quan li demanà lo fermall
que la bella Agnès li havia dat.
LXII. Lletra de batalla
tramesa per lo senyor de les Vilesermes a Tirant lo Blanc.
LXIII. Com Tirant demanà
de consell a un rei d’armes sobre la lletra del senyor de les Vilesermes.
LXIV. Lo consell que Jerusalem,
rei d’armes, donà a Tirant lo Blanc.
LXV. Com lo senyor de les
Vilesermes devisà les armes.
LXVI. Lo raonament que lo
rei d’armes, com a jutge de la batalla, féu als dos cavallers.
LXVII. Com fon feta la batalla
de Tirant ab lo senyor de les Vilesermes.
LXXXV. Com fon instituïda
la fraternitat de l’orde dels cavallers de la Garrotera.
XCVIII. Com Tirant ab sos
companyons partiren de l’ermità e tornaren en llur terra.
XCIX. Com lo Mestre de Rodes,
ab tota la religió, fon delliurada per un cavaller de l’orde.
CV. Com Tirant arribà
en Rodes ab la nau e la socorregué.
CVI. Com Tirant féu
cremar la nau del capità dels genovesos, qui fon causa que tots
los moros se n’anaren de l’illa.
CX. Lo raonament que Tirant
féu a la infanta de Sicília sobre lo matrimoni, e com la
Infanta féu moltes experiències per conèixer a Felip.
CXVIII. Com Tirant fon ferit
en lo cor ab una fletxa que li tirà la deessa Venus perquè
mirava la filla de l’Emperador.
CXXVI. Com Tirant satisféu
en les raons que l’Emperador li demanava.
CXXVII. Com la Princesa
conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell
tant amava.
CLVII. Com lo Soldà
ordenà les sues hosts, e com començà la batalla.
CLXIII. Lo somni que Plaerdemavida
féu.
CLXIV. Lo consell que los
mariners donaren a Tirant.
CLXXXIX. Les grans festes
que l’Emperador féu fer per amor dels ambaixadors del Soldà.
CCXXXI. Com Plaerdemavida
posà a Tirant en lo llit de la Princesa.
CCXXXIII. Rèplica
que fa Tirant a Plaerdemavida.
CCLX. Resposta feta per
l’Emperadriu a Hipòlit.
CCLXI. Com Hipòlit
mostra de paraula la contentació que té de sa senyora.
CCLXII. Rèplica que
fa l'Emperadriu a Hipòlit.
CCLXXXIII. Ficció
que féu la reprovada Viuda a Tirant.
CCCXII. Resposta que féu
lo crestià catiu a Tirant.
CCCXIII. Lo raonament que
l’albanès féu al rei Escariano.
CCCXIV. Lo conhort que fa
lo rei Escariano a la sua dama.
CCCXV. Resposta que fa la
Reina al rei Escariano en estil de lamentació.
CDX. De la bona ventura
que hagué lo cavaller Espèrcius.
CDXXXIV. Com Tirant anà
a Contestinoble per parlar ab l’Emperador.
CDXXXV. Gràcies d’amor
que fa Tirant a la Reina.
CDXXXVI. Com Tirant vencé
la batalla e per força d’armes entrà en lo castell.
CDXXXVII. Reprensió
d’amor que fa la Princesa a Tirant.
Ausiàs March,
Antologia poètica. Poemes seleccionats:
Poema 1: “Així com
cell qui en lo somni es delita.” (Musicat per Raimon)
Poema 4: “Així com
cell qui desija vianda.”
Poema 11: “¿Quins
tan segurs consells vas encercant...?”
Poema 13: “Colguen les gents
ab alegria festes.”
Poema 18: “Fantasiant, amor
a mi descobre.”
Poema 19: “Oïu, oïu,
tots los qui bé amats.”
Poema 23: “Lleixant a part
l’estil dels trobadors.”
Poema 29: “Sí com
lo taur se’n va fuit pel desert.”
Poema 39: “Qui no és
trist, de mos dictats no cur.”
Poema 46: “Veles e vents
han mos desigs complir.”
Poema 76: “On és
lo lloc on ma pensa repose?”
Poema 79: “Oh vós,
mesquins qui sots terra jaeu.”
Poema 81: “Així com
cell qui es veu prop de la mort.”
Poema 89: "Cervo ferit no
desija la font.”
Poema 96 (97): "Si per null
temps creguí ser amador".
Poema 105: “Puix que, sens
tu, algú a tu no abasta.”
Els llibres que cal obtenir
pel primer trimestres són:
MARTORELL, J Tirant
lo Blanch, a cura de Jordi Tiñena (Selecció oficial). Barcelona:
Laertes, 1999
MARCH, A Antologia Poètica,
a cura de Pere Robert i Ferrer. Barcelona: Mc Grawn Hill, 1998
Treballs i creacions dels i les alumnes |