El
nom de l'Institut "Rubió i Ors" correspon
als cognoms de:
Joaquim
Rubió i Ors
Barcelona 1818 - 1899
Escriptor i catedràtic. El seu pare era impressor i llibreter de
vell.
L'ensenyament primari el rebé a la mateixa escola on anava Milà
i Fontanals.
Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física
i francès a les escoles de la Junta
de Comerç. Desitjant de prosseguir els estudis, mentre el germà
gran s'afiliava a la
professió paterna, el curs 1833-34 començà els estudis
de teologia, però els deixà aviat,
convençut que no tenia vocació eclesiàstica.
Com que la situació econòmica de la família no consentia
d'anar a la Universitat de
Cervera, es decidí a seguir l'ofici del seu germà Josep,
quan sabé la possibilitat que
l'ajuntament de Barcelona organitzés unes càtedres de dret
incorporables a la universitat.
Pel desembre del 1835 foren inaugurades i es matriculà en el primer
curs. Es matriculà
també al curs d'economia política que Eudald Jaumeandreu
havia tornat a donar a la
Junta de Comerç.
El 1836 foren celebrats exàmens públics, en els quals intervingué
juntament amb Laureà
Figuerola. Aquest any col·laborà també a la premsa.
A un article d'"El Catalán" (octubre
del 1835) demanava que Barcelona tornés a tenir universitat. Aprovà
un curs de
perfeccionament de llatí i un altre de literatura al col·legi
Carreras, després incorporat a
la universitat.
El 6 d'octubre de 1838, traslladada ja la universitat a Barcelona, rebé
el grau de batxiller
en dret. Aquest any hom pot assenyalar les primeres edicions
literàries de la seva
bibliografia.
Al costat de dues traduccions hi ha la llegenda Mano roja, influïda
per Milà. Els autors
que més l'havien influït eren, entre els hispànics,
Rivas, Zorrilla, Espronceda, Ochoa i
Arolas. A aquests caldria afegir, quant a l'ús del català,
el nom de Cortada.
Amb el pseudònim d'Aben Abulema publicà articles de costums
al "Diari de Barcelona".
El 16 de febrer de 1839, darrere d'un article de Cortada, sortí
la que fou més popular de
les seves poesies amb el pseudònim Lo
Gaiter del Llobregat. Fins al 9 de novembre
de 1840 sortiren 19 poesies amb aquest mateix pseudònim. El 1841
aparegué un llibre
amb aquest títol i el nom de l'autor. Hi ha unes significatives
diferències en l'ordenació.
Abans obria la sèrie la presentació poètica del Gaiter,
que lligava el pseudònim amb els
seus cants i el riu simbòlic. L'edició del 1841 era encapçalada
per una poesia patriòtica,
Mos cantars, la setena de les del "Diari de Barcelona". Al pròleg
no hi ha mots d'elogi ni
d'apologia, sinó remembrances històriques i acusacions
als conciutadans del poeta,
culpables d'haver menyspreat l'idioma dels trobadors. Tot el pròleg
és escrit sota l'encís
del descobriment de la poesia dels trobadors, de la qual li havien parlat
"sos joves amics"
que devien ésser Milà i Piferrer, els quals creia que
alternarien amb ell les seves
composicions, encara que no fou així. Afegia que la seva "gaita"
"callarà tan prest se
deixen sentir los preludis d'una lira catalana". L'anomena catalana
per influència de Pau
Ballot; en canvi, a Mos cantars parla del "melós llemosí"
per influència d'Aribau. La
missió desvetlladora d'aquest pròleg sembla que no fou compresa,
ja que, per exemple, a
l'àlbum de poesies que els poetes catalans oferiren a les
reines amb motiu de la seva
visita a Barcelona, només hi havia dues composicions en català:
la de M. A. Martí i la de
Rubió.
Joan Cortada, defensor de la restauració dels jocs florals, convocà
a l'Acadèmia de Bones
Lletres un certamen, que guanyà Rubió amb el seu poema en
català Roudor de Llobregat,
del qual es feren dues edicions, una publicada per l'Acadèmia el
1842 i una altra impresa
pel seu pare.
Aspirant a la càtedra, a la seva correspondència amb Tomàs
Aguiló parla del seu desig
de graduar-se per tal de presentar-se a oposicions.
Pertanyia a la Societat Filomàtica i a la Filharmònica.
El 1845 publicà El libro de las niñas, que tingué
un gran èxit. Col·laborà a les empreses
editorials de Roca i Cornet.
Intentà també l'èxit en el teatre i escriví
drames en vers. A conseqüència de les seves
edicions del rector de Vallfogona i de Pere Serafí obtingué
el 1840 el títol de poeta de
teatro, que l'obligà a escriure odes en elogi de les reines.
El 1845 es llicencià a la facultat de lletres i es doctorà.
El mateix any obtingué el títol de
regent de primera de la secció de lletres. Després de fer
oposicions, el 1847 fou nomenat
catedràtic a Valladolid.
El 1852 publicà un programa de literatura universal i espanyola.
El 1854 es casà amb Elisea Lluch, cosina germana seva, després
de fer un viatge a Roma
per aconseguir la dispensa necessària.
A petició pròpia fou traslladat a la càtedra
d'història universal vacant a la Universitat de
Barcelona.
El 1858 publicà una segona edició augmentada i corregida
de Lo Gaiter del Llobregat.
Es dedicà a la nova càtedra amb gran il·lusió
i tenacitat i ella li serví per a continuar en
un camp més ample l'orientació religiosa que sempre
havia professat.
El 1859 fou un dels sol·licitants de l'establiment dels jocs florals
a Barcelona, en els quals
aconseguí el títol de mestre en gai saber (1863) i la primera
distinció en el ram de la prosa
literària.
El 1861 aconseguí autorització per a traduir al castellà
les novel·les que eren publicades
en francès sota la direcció de l'arquebisbe de Tours. Aquestes
versions, que solen faltar
en la seva bibliografia, mereixen recordar-se tipogràficament per
la manera com fou
imitada l'edició original.
Redactà la seva Historia Universal (1873, 1875).
Es dedicà també a l'Acadèmia de Bones Lletres, que
presidí. El 1896 fou nomenat
vice-rector i, molt poc abans de morir, rector.
Literàriament, si bé féu alguna traducció de
Victor Hugo en vers català, els últims anys no
amagà el sentiment que era preterit en la posició de capdavanter
de la Renaixença.
Fins el 1890 no fou nomenat president dels jocs florals.
Publicà a l'Acadèmia la "Breve reseña del actual
renacimiento de la lengua y literatura
catalanas" (1877) i l'edició poliglota del Gaiter (1888), completada
amb un quart volum el
1902.
El 1889 fou celebrat per la Lliga de Catalunya el cinquantenari de la publicació
de la seva
primera poesia catalana.
Índex - Poema
"Lo gaiter del Llobregat" |