AMO
L’AROMA
RIMA
Amo
l'aroma d'aquest brot de menta
10 A
que duus lligada dintre el teu somrís 10 B
fes-me'n penyora tu, minyona esquerpa 10 A
com vela nova que torba el garbí. 10 B
Les
xicres blanques dels pals del telègraf 10A
si ets a la ruta guarden ton camí; 10B
pel brot de menta cap d'elles pledeja 10A
pledejarien si em veien sofrir. 10B
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
|
A |
mo |
l’a |
ro |
ma |
d’a |
quest |
brot |
de |
men |
ta |
que |
duus |
lli |
ga |
da |
din |
tre
el |
teu |
som |
rís |
|
fes |
me’n |
pe |
nyo |
ra |
tu, |
mi |
nyo |
na
es |
quer |
pa |
com |
ve |
la |
no |
va |
que |
tor |
ba
el |
gar |
bí |
|
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
|
Les |
xi |
cres |
blan |
ques |
dels |
pals |
del |
te |
lè |
grafs |
si ets |
a
|
la |
ru |
ta |
guar |
den |
ton |
ca |
mí |
|
pel |
brot |
de |
men |
ta |
cap |
d’e |
lles |
ple |
de |
ja |
ple |
de |
ja |
ri |
en |
si
em |
ve |
ien |
so |
frir |
|
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
|
Per |
què |
vin |
dri |
a |
de |
la |
bo |
ca |
te |
va |
la |
po |
sa |
ri |
al |
mos |
sec |
de |
les |
dents |
|
fes |
me’n |
pe |
nyo |
ra |
del |
teu |
brot |
de |
men |
ta |
jo |
per |
pa |
gar |
la |
ja
em |
da |
ri |
a |
teu |
|
Amo
l'aroma d'aquest brot de menta
que duus lligada dintre el teu somrís
fes-me'n penyora
tu, minyona esquerpa
com vela nova que torba el garbí.
Les
xicres blanques dels pals del telègraf
si ets a la ruta guarden ton camí;
pel brot de menta cap
d'elles pledeja
pledejarien si em veien
sofrir.
Perquè vindria de la boca teva
la posaria al mossec de les dents,
fes-me'n penyora,
del teu brot de menta:
jo, per pagar-la, ja em daria teu.
-
Aquest poema expressa el sentiment que sent un home per
una dona i el que arriba a fer per un petó.
VISCA L'AMOR
REPETICIONS
Visca l'amor que m'ha donat l'amiga
fresca i polida com un maig content!
Visca l'amor
l'he cridada i venia
–tota era blanca com un glop de llet.
Visca l'amor que Ella també es delia:
visca
l'amor:
la volia i l'he pres.
-Aquest poema expressa el sentiment de
l’amor d’un home que volia una amiga i l’ha tingut.
MESTER D'AMOR
Si en saps el pler no estalviïs
el bes
que el goig d'amar no comporta
mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que
l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el
creient,
mes com vianant a la font
regalada.
Deixa't besar –sacrifici fervent–
com més roent més fidel la
besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en
ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada ‑la copa
ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire
el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor,
besa
de nou, que la vida és comptada.
-
En aquest poema hi podem trobar el tema del
carpediem, que està subratllat.
-
Aquest
poema expressa el sentiment de l’amor, una persona li ensenya a una altra a
besar.
SI LA DESPULLAVA
Si la
despullava
oh, la meva amor!
un botó que queia
ja em donava goig
–ara la bruseta
i el cinyell tot pret,
mel rosada i fresca
la sina després:
al mig de la toia
clavellets vermells:
COMENTARIS
-Aquest poema expressa l’amor que sent
sobre la seva amant i el goig que experimentaria si la despullés.
NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d’homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l’empedrat recolza
i els altres qui l’avencen tots d’adreça al mercat
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà
Demà posats a taula oblidarem
els pobres
–i tan pobres com som–
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
COMENTARIS
- Expressa el sentiment envers
els pobres que passen la nit de Nadal al carrer, sense res i passen fred.
NOCTURN PER A ACORDIÓ
Heus aquí: jo he guardat fusta
al moll.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons
arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra
espiaven la nit
i la volta del cel era una
foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins
la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els
trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del
meu foc.
I era com un miracle
que estirava les mans que eren
balbes.
I en la boira es perdia el
trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals
dels vaixells
–que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
-Aquest poema expressa el
sofriment i el plaer d’un treballador que guardava la fusta al moll.
PANTALONS LLARGS
Campaneta
daurada del meu carret de fira, 6+6A
cavallet de cartró de mig pam, tot pintat; 6+6B
havem caminat tant pels camins sense ira 6+6A
que ara ens cal reposar i agrair nostre fat.
6+6B
Ja no
tornaré més fent osque! osque! corrent 6+6C
a carregar amb palets el teu quadrant de fusta. 6+6D
Campaneta daurada, tu em sabies content. 6+6C
Ara em mena la gent i tothora tinc justa 6+6D
i sóc
infant encara, i no puc fer-ne esment. 6+6E
Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: 6+6F
si ara jugués a córrer, què diria la gent... 6+6E
Trobaran
molt millor que estimi alguna noia 6+6F
tant si és bella com no –cavallet tot pintat,
6+6G
campaneta daurada–, i que us deixi al terrat. 6+6G
COMENTARIS
-Aquest poema expressa el record d’una
persona cap a les seves antigues joguines...