Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona
el 16 de maig de l'any 1894. Va ser conegut sobretot com a poeta, és
autor també d'articles, manifestos, i altres proses de caire polític
i social. La seva vida va ser intensa, d'infància desafortunada i marcada
per una tuberculosi que el conduiria a la mort. Quan era petit, el seu pare,
que era fogoner, va morir d'accident en alta mar al 1901. Amb set anys, Salvat-Papasseit
va passar a viure a l'Asilo Naval Espanyol, que estava instal·lat a la
"corbeta 'Mazarredo'", més tard l'acollí la "corbeta
'Consuelo'" i després la 'Tornado', totes atracades al port de Barcelona.
Quan tenia uns dotze anys, va voler incorporar-se a l'Església i li va
comença a créixer l'idealisme que anys després desembocaria
en acràcia. Un any després (el 1907), va entrar d'aprenent en
una adrogueria, de vigilant nocturn del moll, i més endavant, en un taller
d'escultura religiosa. Volia aprendre l'ofici, però s'havia de resignar
a fer tasques rutinàries al taller. En les estones lliures escrivia pensaments
de caràcter polític. L'ànsia de conèixer l'ofici
el va animar a fer unes classes d'escultura a la Llotja. L'any 1911, freqüenta
la parada de llibres vells que el llibreter Emili Eroles tenia al mercat de
Santa Madrona. Allí, es reunien amb el bibliògraf Antoni Palau
i Joan Alavedra en una mena de tertúlia. Amb aquests amics es trobava
també sovint a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i constituïren
el primer nucli contestatari anomenat 'Grup Antiflamenquista Pro-Cultura' en
la línia de l'activisme pamfletari i revolucionari.
A l'any 1914 va ingressar a la "Joventut Socialista" i va col·laborar
amb la 'Justícia Social', de Reus; sovinteja els locals bohemis; entra
a la redacció de la revista Los Miserables , adopta el pseudònim
'Gorkiano', per la fascinació que li havien produït els llibres
de Màxim Gorki.
Aplega la major part d'aquests articles a Humo de fàbrica, que veureu
més endavant, però aviat es va desenganyar de la política.
Al 1917 va escriure un prosa: Un enemic del poble.
Un any després, va iniciar el festeig amb Carmen Eleuterio i Ferrer,
amb qui es va casar el 1918, després del casament, van fer una estada
a Sitges. Aquest any va editar Humo de fàbrica (recull d'articles) i
Arc-Voltaic (revista). Els anys anteriors al seu matrimoni, Salvat queda influït
per les idees anarquistes i socialistes, signades per Gorki i Nietzsche. Amb
el seu amic, Joan Alavedra, assisteix a les classes que el doctor Jordi Rubió
ofereix als Estudis Universitaris Catalans. Coneix Daniel Cardona, un dels dirigents
carismàtics de l'independentisme radical i s'introdueix en els cercles
nacionalistes. Durant aquest període col·labora en publicacions
de caire anarquista i revolucionari. És l'època (1915-1916) en
què treballa durant mig any --com diu al poema Nocturn d'acordió--,de
vigilant nocturn al port: "Vosaltres no sabeu / què és /
guardar fusta al moll" El març de 1916, arran de l'article "Un
poble, Portugal" aparegut a Los Miserables, és condemnat a dos mesos
i un dia a la presó. Després segueix col·laborant en revistes
d'aquest caire com Sabadell Federal i inicia en castellà "Glosas
de un socialista" i comença a escriure poemes en català.
Emili Eroles i Joan Alavedra van presentar el jove Salvat a l'Eugeni d'Ors,
amb el qual compartia l'aversió pública contra la guerra mundial.
Precisament és d'Ors qui el presenta a Santiago Segura, el propietari
de les Galeries Laietanes, on el poeta va entrar a treballar com a encarregat
de la secció de llibreria, cosa que li proporciona una certa estabilitat
econòmica. L'any 1916 coneix el pintor i teòric Torres-Garcia
i l'artista uruguaià Rafael Barradas, que l'introdueixen en el món
de les avantguardes: futurisme i vibracionisme. L'any 1917 apareix el primer
número de la revista de títol ibsenià Un enemic del Poble.
Fulla de subversió espiritual. És la primera vegada que Salvat-Papasseit
disposarà d'un espai propi per difondre les seves idees i aprofitarà
per publicar uns aforismes titulats "Mots-propis". Comença
a deixar enrera la seva etapa més combativa i a poc a poc es va forjant
el poeta avantguardista. Per les Galeries Laietanes hi van passar des d'escriptors
de formació clàssica noucentista fins a autors que seran els capdavanters
de l'avantguarda catalana, com J.V.Foix, Josep Maria Junoy i Joaquim Folguera.
L'any 1917 publica el seu primer poema Columna vertebral: sageta de foc i ideològicament
es decanta cap el que ell anomenarà 'Divina Acràcia', és
a dir que comença a desvincular-se del pensament polític. L'any
1918 edita l'únic número de la revista Arc-Voltaic. En aquesta
publicació d'influències futuristes ja apareix el títol
del primer llibre de poemes: Poemes en ondes hertzianes. L'estiu d'aquell any,
arran d'una grip, comença a manifestar-se en el poeta una tuberculosi,
que el durà sis anys després a la mort. Santiago Segura li ofereix
casa a Sitges, on s'estableix la parella acabada de casar. Més tard fa
una cura de repòs en una masia de Matadepera.
El 1919, neix Salomé, la seva primera filla. Això el va animar
a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala, editades a la revista
'La Mainada' (1921).
Aviat torna a les Galeries Laietanes i comença un
període de gran activitat. Fa noves coneixences (Tomàs Garcés,
Xavier Nogués, Joaquim Sunyer, Josep Maria López-Picó)
i enceta un nou període com a llibreter i editor. Publica el seu primer
llibre Poemes en ondes hertzianes (1919), on és ben clara la fascinació
que van exercir en ell autors com Marinetti, els futuristes italians i, encara
més, Apollinaire.
L'any 1920 va fer una breu estada a París, fet que influeix en el llibre
L'irradiador del port i les gavines. Col·labora assíduament en
la pàgina de lletres d'El dia de Terrassa i publica com a pamflet "Contra
els poetes en minúscula. Primer manifest futurista català".
L'any 1921 edita la revista Proa, de la qual només sortiran dos
números i col·labora a La Publicitat. Apareix el seu segon
llibre de poemes L'irradiador del port i les gavines.
Al desembre d'aquell mateix any és internat al sanatori de La Fuenfría,
a Cercedilla, Madrid, des d'on escriurà els poemes plens d'exaltació
nostàlgica de Catalunya. Les conspiracions (1922). Aquell mateix
any neix Núria, la seva segona filla. Però la malaltia avança
i Salvat-Papasseit comença un pelegrinatge per diferents sanatoris d'Andorra
i la Catalunya Nord. Publica La gesta dels estels (1922) i El poema
de la rosa als llavis (1923). Tot i la malaltia, feia plans esperançadors
i la seva activitat no s'aturava. Va publicar un fragment més d'Els
nens de la meva escala; va prologar La batalla, del seu amic Daniel
Cardona, i va ser antologat per Tomàs Garcés a Els poetes d'Ara,
amb pròleg de Junoy.
El febrer de 1924, mor la seva filla Núria; la tuberculosi pulmonar de
Salvat-Papasseit entra en una fase crítica i el visiten els amics escriptors
i pintors, a alguns dels quals mostra poemes inèdits que guardava sota
el coixí. Mor el 7 d'agost de 1924, a casa seva, al carrer de l'Argenteria,
de Barcelona.
La ciutat de Barcelona recorda Joan Salvat-Papasseit amb un monument al Moll
de la Fusta, al peu del qual hi ha reproduït el poema "Nocturn per
a acordió" que fa referència a l'època en què
l'autor va fer-hi de vigilant nocturn.
La seva obra poètica ha estat profusament difosa al gran públic,
sobretot a partir de les musicacions i recitacions de Núria Espert, Celdoni
Fonoll, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Guillermina Motta, Ramon Muntaner,
Teresa Rebull, Xavier Ribalta, Joan Manel Serrat i Rafael Subirachs, entre d'altres.
(Extret d'http://www.escriptors.com/autors/salvatpapasseitj)