| Francesc Coll i Guitart, va néixer el
18 de maig de 1812 a Gombrèn (Ripollès), era el desè, i últim, fill d'un cardador de llana.
Des de
ben jove, es va dedicar a la formació d'infants. Ho conjugava amb la
formació
sacerdotal al Seminari de Vic, on va entrar amb només onze anys.
Tanmateix, el
1830, entra a l'Ordre de Predicadors en  el convent de Girona. Fa la
professió solemne i rep el diaconat, fins que, cinc anys més tard,
l'exclaustració dels
religiosos provoca que hagi de viure fora del convent. Però, malgrat
tot, no va
renunciar mai a la professió dominicana. |
| El nou sant de l'Església va rebre el presbiteri amb el títol de “pobresa” el
1836. Va ser destinat al ministeri parroquial i, després, a la predicació
itinerant, com demana el carisma dominicà. El Pare Coll va passar quaranta anys
predicant per Catalunya. Entre els textos de tall biografic destaquen la
«intenoves en els llocs msa predicació», en esdevenint un «instrument important de la renovació
religiosa d'aquella societat». Francesc Coll va ser nomenat director de l'ordre
segrat dominicana el 1850. Va impulsar un projecte de formació cristiana de les
jés pobres. D'aquesta manera, va impulsar la congregació de
Germanes Dominiques de l'Anunciata el 1856. El Pare Coll va morir a Vic el 2
d'abril de 1875 i allà es venera el cos a la casa mare de la congregació. Des
de 1869 va estar malalt, patint ceguesa. |  |
Obra educativa
El Pare Coll va determinar que les germanes de la congregació es dediquessin
als nens i joves més necessitats. Així, les primeres comunitats van ser
dirigides a zones de la
Catalunya rural treballant en l'escola pública. Tanmateix, en
els primers anys, i fruit de contextos sociopolítics la revolució de setembre
de 1869 va provocar que les religioses marxessin d'aquesta tipología d'escoles
i fundessin col·legis privats, molts d'ells a redós de les fàbriques tèxtils de
Catalunya, que vivia l’efervescència de la Revolució industrial. | Igual que en altres congregacions religioses, l'impuls
d'una acció social comença en l’àmbit local i, amb el temps, l'abast és
internacional. Després de fundar els primers centres a Catalunya, la
congregació va treballar en zones mineres d'Astúries i pobles de Castella i la Manxa. La primera
comunitat fora d'Espanya va ser a l'Argentina. Al 1955, la Congregació inicia
l’acció missionera a Centreamèrica i, més tard, al Perú i Xile. |
| Etapes del Pare Coll | |
| SEMINARISTA
Des dels seus
primers anys es sentia apòstol. Els seus amics acudien a sentir les prèdiques
infantils que els feia des del balcó de casa seva. Tots veien en ell un futur
sacerdot. Als onze anys va deixar Gombrèn i va anar a estudiar al seminari de
Vic, on alternava els seus estudis amb l'ensenyança als nens de la masia de
Puigseslloses. Pietat, estudi, ensenyança, apostolat: bons fonaments per a un
futur fundador... | VERS LA CASA DEL PARE
Feia sis anys que
havia quedat cec sobtadament. Eren freqüents els atacs apoplèctics. La vida austeríssima, les corregudes
apostòliques, la lluita contra les mil dificultats que trobava la seva
Congregació, havien acabat les seves forces. Santament, tal i com havia viscut,
va passar d'aquest món a la Casa
del Pare de la mà de la
Verge Maria. |
| SACERDOT
El frare Francesc
és ordenat sacerdot. Des d'aleshores es dedicarà, d'una manera plena i
continuada, a tota mena de serveis ministerials i apostòlics: catequesis,
confessions, direcció d'ànimes i, sobretot, predicació.Francesc Coll
continuaria essent dominic tota la vida. Signaria posant davant del seu nom
"Fra" i després del seu cognom les sigles "OP", que
signifiquen orde dels predicadors (dominics). I portava molt endins de la seva
ànima d'apòstol la consigna de Crist: "Aneu i prediqueu". Per això,
lliure de càrregues parroquials, recorrerà tot Catalunya, predicant missions
populars amb tant d'èxit que el seu company, Sant Antoni Maria Claret, deia:
"Quan el Pare Coll ha predicat en una població, a nosaltres ja no ens
queda res per a espigolar". | Darrera seu
deixava una prolongació de la seva vida i de la seva missió: més de tres-centes
germanes animades del seu mateix esperit. Avui són dues mil les dominiques de
l'Anunciata que serveixen Crist en els germans: col·legis, missions, hospitals,
asils, residències, obres socials, col·laboració amb parròquies i obres de
l'Església... tot un ample ventall del servei cristià a Europa, Amèrica, Àfrica
i Àsia.
Fa un segle que
el Pare Coll va morir, però el seu esperit resta viu.
Fou beatificat pel Sant Pare Joan Pau II.
|
| FUNDADOR
El món és petit
per a un cor d'apòstol. El Pare Coll veia que les messes eren moltes. El seu
afany, immens. Les seves possibilitats, limitades en el temps i en l'espai. Per
què no ampliar el seu esperit i la seva missió? La resposta a aquest
interrogant és l'obra mestra del Pare Coll: la CONGREGACIÓ DE
DOMINIQUES DE L'ANUNCIATA. Les seves filles continuaran conrreant els camps on
el Pare Coll anava sembrant la
Paraula, especialment entre la joventut femenína. Els
col·legis de l'Anunciata seran focus d'irradiació evangèlica, llars de formació
humana, amb l'esperit de senzillesa, d'alegria, de servei que va caracteritzar
el fundador. | enrere |
  | |
| | |