Hi havia una vegada un bosc on tots els animals, vivien feliços i contents. En aquest lloc hi havia un rierol, on hi bevien tots els animalons, l'aigua era molt neta i clara. Un dia una gota que estava ja cansada d'estar sempre al mateix lloc va decidir viatjar una mica per veure món.

Es va acomiadar dels seus amic i familiars, i va començar a caminar en busca de noves aventures.

Pel camí es va trobar a un mussol, que li va dir:

•  Gota, a on vas?

•  Me'n vaig a recórrer món.

•  Doncs vigila amb els humans, que jo he vist com malgasten l'aigua.

•  Vols dir? allà on visc jo hi ha molta aigua i tot és verd. Vols acompanyar-me en aquest viatge?

•  D'acord.

•  Som-hi, no perdem més temps!

•  Per anar més ràpid i perquè no et cansis tant et deixo pujar a sobre meu.

•  Gràcies!

I el mussol i la gota molt contents i il·lusionats van començar el seu llarg viatge.

Van passar per sobre de molts boscos, i ciutats, quan van arribar a la ciutat de Girona, es van quedar parats, quan van veure lo maca que era la ciutat però lo increïblement contaminada que estava. Van passar per davant del riu Ter, i van veure que estava sense aigua quasi, tan que els ànecs tocaven de peus a terra. La gota i el mussol estaven espantats en veure aquella escena, i van pensar com ho podien solucionar-ho.

No s'havien com fer-ho, però la gota va tenir una idea:

- Pel camí he vist unes basses molt brutes, el que podríem fer és dir a totes aquelles gotes d'aigua que vinguin aquí que tindran molt d'espai i no s'embrutiran.

El mussol i va estar d'acord, i va fer pujar a la gota a la seva esquena i van anar a buscar les basses.

En van trobar una, la gota els hi va explicar el seu raonament, i totes les gotes i van estar d'acord.

I així van anar fen, amb totes les basses que trobaven pel camí, i així de mica en mica anaven emplenant el riu.

Al cap d'uns mesos de anar buscant basses, per emplenar el riu el van emplenar tot. Els ànecs i nedaven i fins i tot hi havien peixos, que hi vivien.

En veure tot allò, la gota i el mussol, en van estar molt orgullosos, i van pensar que ara si tornaven al lloc d'on venien s'avorririen ja que allà tot és perfecte i no hi falta aigua.

- I si anéssim, viatjant per tot arreu i emplenéssim els rius buits?

- Em sembla perfecte –va contestar la gota- així podrem ajudar a les gotes i a la gent.

Des d'aquell dia la gota i el mussol, volten per tot el món, si algú dia veus un mussol que vola amb una gota a l'esquena, no li diguis res, no els distreguis, i deixa'ls seguir el seu camí, portant aigua a tot el món.

Tornar a l'index general :)