Tu i el mar

Si el teu cos fos com el mar
i els teus braços les onades,
voldria aprendre a nedar,
per viure dintre el mar
i perdre'm fins l'alborada.
Si jo com un gavià
pogués voleiar entorn teu,
et faria sempre meu,
i em posaria als palmells
de tes mans tan salades.

I quan la nit arribés
i el silenci la mogués,
faria que el cel plogués
estrelles il.luminades.
Si aquest silenci infinit
ja ho deixés tot adormit,
jo enfonsaria el meu pit
en la teva mar tan blava.

Al pla de l'Empordà

Al pla de l'Empordà,
sempre que hi ha lluna plena,
es solen retrobar
un pastor i una sirena.
I viuen els dos amants
un bell idil.li amorós,
mentre bufa el vent cantant
belles tonades d'amor.

La nit escolta el bell cant
que entonava la sirena,
el pastor resta tot encisat
en les nits de lluna plena.
I així que la nit se'n va
i surt l'alba a l'horitzó,
la sirena torna dins del mar
i a la muntanya el pastor.