1. Max Varderi Cabarrocas

El meu avi: Miquel Varderi Corcoy. La meva àvia: Maria Rosa Hugas Andrés. El meu avi va néixer a Girona el 18 de juliol de 1930 i la meva àvia el 6 de gener de 1935. L'avi ha treballat d'administratiu mentre que la meva àvia ha fet de modista.

L'avi recorda... "Anava al col·legi Verd, el del carrer Lorenzana. Nosaltres teníem deures i també sortíem al pati. Parlàvem castellà perquè després de la guerra era prohibit parlar català a l'escola. Escrivíem sempre amb tinta, amb pluma; i a vegades amb llapis. A casa no parlàvem castellà. El meu pare era fill de Barcelona, la meva mare era castellana, nascuda en un poble molt petit de la província de Sòria. La meva mare va venir a Catalunya a l'edat d'onze anys i va aprendre el català perfectament. A casa sempre ens va parlar en català.
A l'escola ens feien fer files al pati i cantar Cara el Sol. Després vaig tenir una mestra que vaig estimar molt, que es dia senyoreta Martinell. Per circumstàncies de la guerra aquella mestra va ser desterrada a una escola fora de Catalunya. Això em va afectar molt perquè ella era molt afectuosa i molt bona mestra. Quan la vaig tornar a veure havien passat uns quanta anys i vàrem tenir totes dues una gran alegria.

El meu avi feia hockei sobre patins i després a la pataca, fins avui. "He anat a Anglaterra…… El meu somni és tenir salut i veure la família bé. Potser amb setenta-vuit anys he fet més quilòmetres nedant que no pas caminant... "

2. Alba Faja Garolera

"Jugàvem a la paleta i al joc de les agulles de colors, que en dèiem perles. Les posàvem a terra, tapades amb sorra i fèiem una ratlla amb una paleta, tiràvem el piló a una certa distància i miràvem si sortia alguna punxa. Guanyava qui en tenia més. També jugàvem a la pata coixa, que era saltar a peu coix i veure qui aguantava més.
Al col·legi hi havia 40 nens i nenes a cada classe. Hi havia una tarima i una profesora que es deia doña Maria. Ens castigaven a vegades i havíem de copiar 200 vegades: "Seré buena". I el pati era molt gran. Hi estàvem trenta minuts."

Nom de l'avi: Josep Garolera. Data de naixement: 17/8/47. Lloc: Osor. Nom de la casa: el molí d'en Serra. Professió: paleta, fuster i industrial.

"Jugàvem a cercles, ens fèiem un ferro i ficàvem un cercle al mig i fèiem curses. Jugàvem a boles de terra cuita, en teníem una de grossa i l'havíem de fer fer caure en un forat.
Jugàvem amb tapes de caixes de mistos i amb xapes. Les tiràvem a la paret i la que s'acostava més a prop de la paret guanyava. El joc d'atrapar, també... A casa era una canalera, una reixa…També ens fèiem espases i pistoles amb fusta. A l'escola jugàvem a futbol. Els nens jugàvem en un pati que tenia reixa i les nenes en un altre. I els petits en un altre. També cantàvem caramelles, amb barretina vermella, que es cantaven el dia de Pasqua al dematí. El primer divendres de cada mes ens feien confessar a l'església i combregar. Ens castigaven de cares a la paret o ens feien copiar cent vegades: No hablaré en clase."

3. Carla Pacheco Rodríguez

Nom: Salvador Rodríguez Gonzàlez. Data de naixement: 16 de gener de 1926. Lloc: Coín (Màlaga). Professió: paleta.

"Havia d'anar a l'escola caminant perquè en aquell temps no hi havia cotxe. Jugàvem a la baldufa i a jocs. Hi havia burros, vaques, ovelles, cabres i vaques. Els camins eren de terra i no estaven asfaltats. Hi havia poques botigues i no venien gaires coses."

4. Helena Condom Rosell

Àvia Carolina, 76 anys. Va néixer el 28 d'agost de 1932. Fou cuinera de l'escola de Breda, sí allà on es grava la sèrie Ventdelplà, un poble amb una tradició terrissera tan interessant i mil·lenària com la de Quart.
"Jo escrivia amb tinta o amb un llapis. Els professors eren bastant durs. A mi m'agrada jugar a l'àliga, a toldre, amb l'aigua d'un riu. No teníem pijama. Jugàvem amb una pilota petita, una nina als vuit anys que em va regalar la padrina, a saltar a corda. No teníem tele ni ràdio tampoc. Fèiem cagar el tió i els reis ens portaven mandarines i turrons.

5. Laura Aurich Serra

Història de la meva àvia
"Jocs que teníem... L'avió, saltar a corda, la xarranca, amagar, a cuinetes... Amb els familiars que vivien lluny ens comunicàvem per carta. Caminàvem i anàvem amb bici o amb tartana. A l'escola, al matí, fèiem història, ciència, mates, gramàtica... I a les tardes fèiem mitja, cosir o fer ganxet. Menjàvem poca carn, algun ou, verdura, pa i poc peix. De les feines de la casa: escombràvem, rentàvem els plats, fèiem els llits i anàvem a engegar les vaques. La casa de pagès era molt gran i no teníem cuarto de bany. Jugava amb les meves amigues els diumenges, anàvem a pescar al riu amb el pare i també ens hi banyàvem. Botigues... Hi havia la fleca i l'estanc, que venia una mica de tot, una barberia i un lloc que venien cistells."

6. Èric Almansa Barranco

"La meva àvia jugava amb una agulla i una mitja. Anava a l'escola caminant. La meva classe tenia les taules petites. Havíem de fer una hora de camí per anar a l'escola, havíem de caminar més abans. Rentàvem la roba a mà, amb una pedra i sabó. No teníem cotxe."

7. Quim Lloret Ventura

Nom i cognom de l'avi: Lluís Lloret. Data de naixement: 29/7/1938. Lloc de naixement: Quart. Professió: Fuster.

"Els meus amics de l'escola es deien Joaquim, Josep i Eduard.
Alguns professors m'agradaven, d'altres no. Fèiem religió, mates, castellà, història, geografia i francès. Ens portàvem bé i malament a l'escola. L'assignatura que més m'agradava era matemàtiques, després francès, després història, geografia, castellà i després religió. Abans d'entrar havíem de cantar el Cara al sol i resar el parenostre. Vaig anar escola a Quart, a Girona i a l'acadèmia Empordà. Vaig fer comerç i peritatge. El professor que em va agradar més va ser el senyor Figueres. Era molt amable i no cridava. Era el de matemàtiques. De 6 a 12 anys anava a missa cada dia perquè feia d'escolà i després per la Quaresma anava a fer el pas i provava el vi del capellà. El meu pare feia de fuster i la mare de feina de la casa.

Una anècdota: un dia el meu avi es va comprar uns pantalons per l'àvia i quan l'àvia se'ls va posar, a dins els pantalons hi havia una serp molt llarga. L'àvia va fugir corrents fins a l'altra punta del bosc.

Àvia. Els seus pares es deien Josep Costa i Maria Bruguera. Tots dos feien de pagès, el pare cuidava le vaques i la mare cuidava les gallines.

"Érem molta colla a casa, vuit noies i dos noi: en Pere, en Lluís, la Teresa, la Núria, la Roser, la Carmen, la Montserat, la Fina, la Pilar i la Margarida.Els meus avis es deien Josep i Marcelina i els altres no me'n recordo... En Josep tenia 93 anys quan es va morir i la Marcelina 87 anys. Els meus oncles es deien Pere, i Enric, Pep i Carmen i Montserrat i Maria. Els meus pares quan es van casar tenien 19 anys, perquè abans ens casàvem més joves. Han tingut quatre fills: en Lluís, en Xevi, la Cristina i en Ferran."

8. M. Àngels Menacho Muñoz

Nom de l'àvia: M. Carmen Tarre Farre. Data de naixement: 12/2/1951. Campllong. Nom de la casa: can Juny. Professió: netejadora.

"Saltàvem a corda, a cuit i amagar, a la setmana, a l'avió, el palet, el parxís, el joc de l'oca, etc. Ens comunicàvem amb cartes o personalment. De transports hi havia el tren, la bicicleta, la moto, l'autocar i la tartana. A l'escola fèiem religió, història d'Espanya, matemàtiques, evangeli còpies... Menges que hi havia... Patates, llegum, arròs, tot era criat a casa. De feines de casa hi havia les mateixes que ara només que abans tot es feia a mà i no hi havia tants electrodomèstics. La llar era de llenya. Per passar l'estona escoltàvem la ràdio i jugàvem a cartes o al parxís. Les botigues eren com ara però més petites i reduïdes."

9. Pau Campasol Restudis

La meva àvia de Santa Coloma.
"Hi havia pupitres a l'escola, que era de rajoles. A la taula de la mestra hi havia una foto del general Franco. Hi havia molt poques classes, quan entraven a classe ens feien dir l'Ave Maria Puríssima, a la tarda ens feien fer labors i resar el rosari. A l'hivern teníem una estufa de llenya a cada classe. No hi havia llums, només espelmes. Feines de la casa: rentar plats, collir coses del camp, anar a cavar, cuidar els animals... Ens comunicàvem amb cartes. Hi havia tartanes i bicis molt antigues. Anàvem molt a peu, abans.

L'avi de Vidreres, Joan Restudis. Va néixer el 10 d'octubre de 1936, a Vidreres. Fou obrer de professió.

"L'escola era de dues plantes, les taules eren com ara, amb lleixa, però de color marró. Escrívíem amb tinta i quan la mestra picava amb el regle de fusta feia molt de mal. Les feines de casa eren en aquell temps: rentar plats, cuidar els animals, pasturar, munyir les vaques, cavar i collir coses del camp. Ens comunicàvem per carta. Hi havia tartanes i bicis molt antigues."

10. Mireia Genové López

"Jugàvem a saltar i a corda i a pilota, a pica-paret, el joc dels disbarats... Hi havia tartanes, bicicletes i tren. I ens comunicàvem per carta. L'escola era gran: hi havia cinc classes i eren els Hermanos. El menjar era bo, com ara. Les feines de casa eren molt cansades. La casa era de pedra i ciment. No teníem temps lliure. Les botigues eren petites."

11. Isaac Gironès Ribas

La meva àvia. Conxita Abelardo." Jocs que fèiem: fronton, futbol, policies i lladres. Ens comunicàvem per carta. Hi havia trens, autobús i bicicleta. A l'escola fèiem dictats i mapes. I menjavèm patates i mongetes. Ajudàvem els pares i fèiem foc amb llenya. Hi havia una carnisseria de botiga."

12. Gèssica M. Bungardean

"L'avi Víctor Bungardeana. Va néixer l'any 1920 a Romania i fou director d'una mina.
El meu avi, Víctor, va néixer el 1920. Venia d'una família pobre, amb sis germans i dues germanes. Elll era el més petit. Quan tenia quatre anys la seva mare es va morir. Quan tenia sis anys va començar a anar a l'escola per tenir cura de vaques, porcs i ovelles. Quan tenia 20 anys va començar la Segona Guerra Mundial. Va anar a la mili... Pel seu bon comportament li van donar el grau de capità. A l'any 1942 va ser presoner de la mili alemana fins l'any 1946. Durant tot aquest temps de presoner va viure moltes penúries. L'any 1946 va tornar a Romania. El president de l'estat Roman li va donar el grau de coronel i dret a estudiar a una universitat. Quan va sortir de la universitat va treballar a una mina com a enginyer de dinamita. A l'edat de 33 anys es va casar amb l'àvia Maria i va tenir una vida molt bona amb quatre nens, un d'ells era el meu pare. A l'any 1993, a l'edat de 73 anys va morir. La seva néta no el va conèixer mai."

Vicenç Guillem. Data de naixement: 31/1/193, va néixer al carrer de l'Àngel núm. 12 de Girona. Mecànic.

"Jugàvem a clavar el ganivet a la sorra, a cavall fort, a bèlit i altres jocs... Xiulàvem i jugàvem a cartes. De mitjans de transport hi havia una tartana, una bicicleta, un tren de carbó i patinet. L'escola tenia dues plantes era llarga i tenia un pati per a jugar. Menjàvem de tot. Rentàvem la roba al riu amb safareig. Picàvem la roba amb picadora. Enceníem la llar de foc amb bruc. Per entretenir-no no hi havia televisió i escoltàvem la ràdio. Les botigues eren més petites."

14. Cristina Cuiña

Els meus avis viuen a Orfes, prop del riu Fluvià, en una petita masia. La meva àvia es diu Dolors i va néixer el vint-i-cinc de maig de 1949 i encara és viva perquè és molt jove, sobretot en comparació amb el meu avi, que té setanta tres anys fets el 2008. El meu avi es diu Àngel i va néixer el 31 d'agost de 1936.

La meva àvia m'ha explicat que ella cada dia a la tarda quedava amb les seves amigues i anaven al galliner de casa seva i jutgaven amb les seves nines i quan s'avorrien se n'anaven a comprar una gasosa i pa.

El meu avi em va explicar que era d'Olot i anava als escolapis d'Olot i que els pares escolapis eren molt cruels. I n'hi havia un que es portava pals i quan es portaven malament els colpejava al cap.

14. Meritxell Garriga Xirgu

Entrevista al meu padrí Vicenç Xirgu Cabarrocas. Va néixer el 3 d'octubre de 1934 a Palol d'Onyar. Ha treballat 30 anys d'agricultor i 25 en una fàbrica.

"Les cases eren fetes de material natural i de pedra, de terra, de canyes i les bigues eren de fusta. Les cases aïllades del camp eren les cases de pagès. Jugàvem a cavall fort. Un s'ajupia i l'altre li havia de saltar a sobre, a la pesta, que ara se'n diu "pilla-pilla", a la riscla, que es feien dos equips i un equip havia d'anar a tocar la mà d' un altre i un havia d'agafar l'altre. Menjàvem sopes i de segon plat: faves, cigrons i patates. Per postres, fruites del mas. Com que teníem gana tot era bo. A Quart hi havia una botiga que tenia de tot: menjar, eines per treballar...

15. Raül Pacheco Tarifa

Entrevista a Antònia Espinar Villalba, la meva àvia. Va néixer a Còrdova l'any 1945. I ha fet de cuinera durant molts anys.

"Jugàvem a nines, que fèiem amb draps. Jugàvem al corro de la patata, amb un gronxador d'un arbre ens gronxàvem. Ens escrivíem cartes. Si ens portàvem malament a l'escola ens picaven amb un fuet a les mans. Ens estiraven les orelles. Menjàvem cigrons, patates cuites, mongetes verdes, sardines, anxoves, pollastre, gall d'indi i carn de porc. Anava veure els parents amb cavall i burro. Portàvem vestits llargs, mocador, pantalons.

16. Alèxia Lavado Muñoz

Entrevistra a Rosi Fernández Borrego, filla d'Aguadulce (Sevilla). La meva àvia va néixer el 18 de novembre de 1932. Va fer de mestressa de casa i treballava a una empresa de neteja que s'encarregava de la neteja de l'Arxiu Històric de Girona. Els treballadors de l'Arxiu la recorden com una dona molt eficient, que sovint deixava anar aquestes expressions andaluses ben salades i divertides.

"Jugàvem al carro de les patates, a saltar, a la "comba" i a "l'escondite" i a la xarranca. Anàvem amb bicicleta i caminàvem força. No hi havia gaires botigues. Ens dutxàvem en un safareig i en un cossi."

17. Mireia Hoath Ensesa

Entrevista a l'àvia de Premià, Rosa Maria Moliner. Va néixer l'any 1940 a Barcelona i és una experta cosidora de botons.

"Abans si ens portàvem malament ens treien de classe i ens castigaven. Jo ajudava a la mare a comprar, a planxar... Anàvem amb tranvia, amb carro, que portava gel. Menjàvem caldo, patates, cigrons i mongetes. Arròs, llenties, truites, sardines, verat, lluç, carn...
A l'escola portàvem bata i ens canviàvem un parell de dies a la setmana com a màxim. Hi havia un colmado que venia de tot: sabates, llet, una bodega per anar a buscar vi, igual que ara. Ens comunicàvem per carta. Als dotze anys ja teníem telèfon. M'agradava anar neta i polida. Feines... Hi havia maquinista de tren, lampista, muntador de televisors, modista, florista. El meu pare era aragonès per tant parlàvem força en castellà.

18. Clara Martín Fernàndez

Entrevista a l'àvia, Carmen Dueñas García. Va néixer el 12 de maig a Ciudad Real i he fet de mestressa de casa.
"Jugàvem a amagar, fèiem nines de drap, roba vella que ens donava la mare, a casetes, a senyoretes. Vaig anar a l 'escola fins als deu anys, perquè la professora volia que li cuidés el nen i em va dir que em donaria classes i després no ho va fer.

19. Òscar Gonzàlez Ferrer

Entrevista a l'àvia de Blanes: Petra Ramos Amor. Va néixer el 28 de desembre de 1941 a Herreruela de Orpesa. I ha fet de mestressa de casa.

"Jugàvem a saltar a corda. Ens rentàvem al safareig i ens fèiem el menjar. Com ens castigàven? Havíem de posar la mà i et donaven un cop amb un regle de mig metre, i en posaven de genolls o de cara a la paret."

20. Pau Trias Masferrer

Entrevista a l'àvia Remei.

"Jugàvem quan sortíem de l'escola, amb el meu germà, a fer ninetes. Després havíem d'anar a pasturar oques. M'agradava jugar a l'avió.

21. Pau Quintana Casanovas

Entrevista a l'àvia de Sant Andreu Salou, na Joana Busquets Pla. Va néixer l'any 1937 i ha treballat de modista.

"Anàvem pocs anys a l'escola. Jugàvem a saltar corda, a xarranca i a nines. Anàvem personalment a dir-nos les coses, ens banyàvem a un safareig o a un cossi. Si volíem aigua calenta ens l'escalfàvem al foc. No m'agradava parlar castellà a l'escola. Al metge només hi anàvem si ens posàvem malalts.

22. Sara Costa Camino

Entrevista a la iaia Josefina

"Ficàvem els noms dels nens el nom de l'avi o del pare i ho fèiem per tradició. A vegades el padrí triava el nom. La roba era més o menys igual que ara però el material era de cotó o de llana. Parlàvem en català i estudiàvem en castellà perquè l'ensenyament era obligat fer-lo en castellà. Era molt entremeliada, m'amagava dins l'armari i m'enfilava pels arbres."

Entrevista a l'avi Josep

"Jugàvem a cavall fort, a místric, a bèlit, a jockei... Tenia amics: en Barragan, en Bariser, en Galí, en Vilaret, en Torra. De vegades ens castigaven, em donaven algun clatellot i em feien anar a pasturar els ànecs. Quan feia la mili feia guàrdia gairebé cada dia. Sortíem molt poc del quarter i per qualsevol cosa et castigaven. "