|
Abril 2013:
No està escrit a les estrelles és un llibre de temàtica molt actual que ens ensenya com el contacte amb la mort ens pot ajudar a comprendre i sentir el que realment és la vida. Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l'aparició d'Augustos Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser rescrita. Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure. Jaume Amat, professor bibliotecari Febrer 2013:
Desembre 2012:
Octubre 2012:
Un xiquet de sis anys, orfe de mare, és
venut per son pare. L'amo el porta a una vall perduda, closa, per tal
que tingui cura d'un ramat de cabres. Durant un temps és alliçonat
per un pastor, però de seguida es queda sol. Bé, sol no,
en companyia dels animals. Es farà amic dels llops, de les rates,
de les serps... es comunicarà amb ells, els ajudarà, compartirà
l'aliment, tot i que no en sabrà els seus noms fins molt més
tard. Creixerà així, salvatge (salvatge?), i l'observació
dels animals i la natura serà la seva escola. L'autor ens explica
aquesta història plena de tendresa i que, al mateix temps, ens
esgarrapa l'ànima; per això trobo tan encertada la portada,
amb dibuixos infantils en un paper arrugat i esgarrapat, potser com la
infantesa perduda del protagonista, que mai rebrà la carícia
d'una mare, com els llobatons reben de la seva. Tretze anys després troben el noi amb els cabells fins els genolls, caminant de peus i mans i el traslladen a la civilització. No coneix les paraules. Ha d'aprendre a preocupar-se per l'endemà. Els humans l'enganyen, se n'aprofiten, i fan que se li afilin ungles de llop. Jesús M. Tubau
|