|
Esquiada
2007
Un dels records més agradables i que probablement encara en parlem, són els viatges, moltes vegades ens queixem del llarg trajecte que ens espera abans d'arribar a la neu, però qui no recorda els dos xofers que teníem i les moltes vegades que ens varen fer riure amb les seves bromes, les seves rialles... També tenim un bon record dels nostres monitors, qui havia de dir que podríem arribar a esquiar tan bé i amb tan poc temps quan la temporada d'esquí, encara ara, no es pot considerar ni de bon tros com la més òptima, segurament que amb una mica més de neu i sol, la cosa podria haver anat millor. De fet, vàrem arribar justament els dies en que s'havia diagnosticat fred i forts vents, i realment el primer dia entre el retard per aconseguir el material d'esquí, les poques pistes obertes i les condicions climatològiques no semblava propiciar una bona esquiada. Tot seguit arribarem als bungalows, aquelles casetes de fusta, amb aquella calefacció i la televisió!! Quin motiu ens impulsava a sortir a esquiar i a fer activitats a la natura quan s'hi estava tan bé allà dins: No em feria res tornar-hi i poder descansar uns dies més allà dalt, gaudint de la tranquil·litat dels boscos i aquells paratges tan verds i blancs a la vegada. En resum va ser una sortida molt divertida i engrescadora, en la que tots vam arribar a la mateix conclusió: i perquè no podia ser una sortida de cinc dies? I ja ficats, i per què no una setmana, la mítica "setmana blanca"? Tan professors com alumnes ens hem quedat amb el que anomenem "el gusanillo" de no disposar de més dies d'esquí, i només esperem que així sigui els propers anys. Joan Galí, professor d'Educació Física |