|
Hem vist que hi ha gent molt pobra, en
molt males condicions econòmiques, però que tot i així
somriuen sempre, sense haver de demanar res i sense cap motiu. Això
ens ajuda a veure que nosaltres tenim motius per somriure, però
que ens costa més i quasi mai ho fem. També ens ajuda a
somriure més sovint: si estem contents, la vida anirà millor. A més, veiem que a l'Índia,
molts pocs nens tenen el privilegi d'anar a l'escola, de poder aprendre
i de formar un futur, mentre que aquí tothom va a l'escola, encara
que sense ganes i sense ànims, mentre que allà els nens
es moren de ganes d'anar-hi. La fundació Vicente Ferrer està
construint moltes escoles i hospitals perquè tots hi puguin anar
i els nens puguin formar el seu propi futur. També està
ajudant moltes famílies d'intocables, perquè cada dia puguin
menjar.
Els pares del Lancy van trobar treball
al campus central de FVF-RDT (Fundación Vicente Ferrer-Rural Development
Trust); ell com a conductor i ella com a cuinera. Amb la mort del seu
pare, Vicenç Ferrer va acollir al Lancy i a les seves germanes
sota la seva protecció, per aquest motiu es diu que el Lancy és
el primer nen apadrinat de la Fundació. Des del 2001 viu a Barcelona i forma part del Departament de Comunicació de lOficina Central, duent a terme el paper de Portaveu. Realitza tasques de sensibilització a través de conferències, xerrades en centres educatius, respresenta a la FVF en els actes que particulars organitzen per a recaudar fons, recollides de premis, i un llarg etc.
|