|
Quins records em porta escriure amb la ment posada a l'institut. Avui dia la vida de tots és molt estressant, plena de tasques a realitzar durant el dia, de plans pel futur que ens fan tenir el cap ben sobrecarregat... i de cop, un dia tan ordinari com un altre, rebo un missatge per a fer aquest escrit i me n'adono que ja han passat sis mesos des que estic a la Universitat i sis mesos des que vaig deixar l'institut. Desitjava tant que arribés el dia
de marxar d'aquell institut després de sis
anys, tant com vosaltres ara mateix en veure la porta cada dia
més a prop. Però ens passem la vida esperant que se'ns obrin
portes, esperant tancar d'altres i esperant acabar etapes i començar-ne
de noves. Avui, en rebre aquest missatge, de cop m'han vingut a la ment,
com si d'una pluja d'imatges i seqüències es tractés,
milers d'instants bons i dolents. Moltíssims records, des del primer
dia que vaig entrar a l'institut contenta i emocionada, fins el darrer
dia que vaig sortir trista i contenta, orgullosa i també emocionada.
Tot arriba i tot passa! I l'experiència en aquest institut ha contribuït
a ser, en part, qui sóc avui: la meva manera de pensar, d'actuar,
els meus valors... He crescut en aquestes parets i he après de
tots i cadascun dels professors que m'han donat classe didàctica
o consells per la vida fora d'aquí. Quan estava cursant quart de l'ESO recordo
la por que tenia d'escollir biologia o llatí, perquè sentia
que determinava el meu futur! No era capaç, amb 15 anys, d'escollir
un camí que creia que era irreversible. Anys més tard m'he
adonat que només era una decisió més de la vida,
com mils que prenem al llarg del dia, perquè escollir llatí
em va portar a viure la gran experiència personal del batxillerat
humanístic. Els quatre anys de l'ESO van ser essencials per la
meva educació i creixement personal, però sento que el batxillerat
fou la millor decisió que vaig poder prendre: un repte personal
molt gran i una bomba de coneixements essencials; va ser quan vaig sentir
que estudiava per créixer. Volia estudiar Psicologia però
no em veia capaç de fer matemàtiques, i en acabar batxillerat
em vaig decantar per Turisme,
perquè m'agradaven els idiomes i ho trobava interessant. Així
doncs vaig fer la selectivitat orientant les assignatures a aquesta carrera
i després vaig decidir (gràcies a una llista de pros i contres)
que no, que la meva passió era el
Dret. Però ja havia fet la selectivitat per Turisme i no tenia
cap assignatura que em ponderés per Dret. No va passar res! No
es va acabar el món! Vaig entrar a Dret
de la UAB amb la suficient nota de les assignatures bàsiques.
Amb això vull dir que tot és relatiu, que el camí
sempre es pot reprendre i que no s'ha de tenir por d'equivocar-se perquè
equivocar-se et fa sentir viu i humà. Avui, estic molt feliç! Sento que
estic on haig d'estar, estudiant el que m'apassiona i amb la gent que
em fa feliç. Recomano tant estudiar el que apassioni i no allò
que els pares ens recomanen, obliguen, allò amb més sortida
laboral o allò amb més remuneració econòmica...
Jo ja me n'he adonat, la vida fa un tomb de 365 graus en qüestió
de segons i si estudies el que t'agrada, ja pots estar de cap per vall
que sentiràs que estàs just on has d'estar. Com se sap?
Vaja... en el meu cas ho sé, perquè tinc els ulls com taronges
a cada classe: sobretot a Dret
Penal! I sento com no hi ha dia que surti de l'aula sense desitjar
que arribi l'endemà per saber com acaba x o per saber que
fer en cas de... Ho adoro! A més,
he tingut la sort de trobar un grupet genial que segueix el ritme d'estudi
que jo sempre he portat, i a més de companyes i futures juristes,
són amigues. L'ambient a la universitat està molt bé
però és antagònic a l'institut. Aquí a la
UAB, l'autonomia es respira a l'aire, però l'ambient és
molt xulo! A més, és un batut de cultures i idiomes: vas
passejant i sents diversos idiomes de gent fent Erasmus. La biblioteca
s'omple els dies abans dels exàmens, que és quan anem tots
molt estressats. Jo vaig escarmentar quan, per anar deixant per última
hora un treball, vaig estar de les deu del matí a les nou de la
nit tancada allà dins, sortint a dinar ràpid i a prendre
un cafè per berenar. Però ja dic que de tot se n'aprèn!
Entrar a la Universitat ha sigut la millor
decisió que podia haver pres. Estic molt contenta per haver arribat
on he arribat i per ser on sóc. Entrar-hi m'ha fet ser més
independent en tot i sentir que estudio per passió.
De fet, al setembre m'agradaria agafar algunes assignatures de Psicologia!
Qui m'ho hagués dit... La Universitat val la pena i m'agradaria
animar a tot aquell que està indecís, a provar-ho! I si
és per qüestió econòmica, que sol·licitin
beca o vagin agafant assignatures soltes, però és una
experiència única a la vida! I no tot és estudiar,
eh!, que s'acosta aviat la festa de la Facultat
de Dret... Ànims! Mireu bé, que ja es veu la porta una
mica oberta! Sort a tots. Ivet Costa Sánchez, març 2015
Exalumnes des de la Universitat
|